El periodista Xavi Casinos entrevista en profunditat a l’actual primer Secretari del PSC. L’assaig consta de dos blocs, el primer desgrana la candent actualitat política des de la perspectiva federalista i l’encaix de Catalunya a Espanya. El segon és on exposa les teories de com portar a terme aquesta intencionalitat federal, que, segons l’entrevistat és la única via per la convivència.

 

Mobilitzar el vot dels descontents i espoliar la consciència crítica del ciutadà, aquest és l’ànim que presideix l’activitat d’Albert Rivera, un polític jove ja experimentat. Al llibre defensa els idearis del seu partit; la transició ciutadana, la democratització real dels partits amb la instauració de llistes obertes i una veritable separació de poders. Rivera reivindica la recuperació de l’exercici honest i compromès de la política.








“De l’estatut a la autodeterminació” Jaume Bosch

Catalunya viu un apassionant i complex procés que ha de culminar en una consulta o un referèndum per fer possible que el poble català decideixi el seu futur. On cal buscar les arrels dels moments actuals? Només a la gran manifestació de la Diada Nacional del 2012, o ens hem de remuntar més enrere, a finals de l’any 2003, quan s’inicia l’elaboració d’un nou Estatut, i a la sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2010 que provoca la reacció popular expressada en la manifestació del 10 de juliol d’aquell mateix any? Jaume Bosch mira al passat per entendre millor el present, però analitza també com pot ser el futur immediat. Defensa l’exercici del dret a l’autodeterminació com a única sortida a la situació actual i examina casos que ens poden ser d’utilitat, com els del Quebec, Escòcia o Puerto Rico. Exposa la tesi que la celebració o no del referèndum no és un problema jurídic, sinó de voluntat política, i defineix les vies per celebrar-lo. Planteja també la necessitat d’un debat seriós sobre la independència i relaciona el camí a seguir amb els perills derivats de la crisi econòmica i de la corrupció que sacseja la vida política. Introdueix també un tema políticament incorrecte, els Països Catalans i la seva viabilitat com a projecte col·lectiu.

 

 

En aquest segon volum de les seves memòries, José María Aznar detalla el seu compromís de poder des de març de 1996: un període on va haver de fer front a problemes que persisteixen i era necessari afrontar amb determinació, però mostrant també noves realitats, noves amenaces i noves oportunitats en un món que, al temps que penetrava en globalització, contempla com la història prenia un inesperat gir l’ 11 de setembre. L'autor no eludeix els problemes als que es va haver d’enfrontar ni la explicació de què es va fer, el per què i el com. Les dificultats per consolidar l'alternança enfront a l'esquerra que parlava sobre la «dolça derrota», l'estratègia de creixement econòmic i el gran salt en la creació d'ocupació, una ambiciosa i activa política exterior per potenciar la projecció internacional d'Espanya, les relacions amb els Estats Units des de Clinton fins i a Bush, el repte terrorista que és va contestar amb un programa rigor a derrota d'ETA, la Llei de partits i la il·legalització de Batasuna, noves amenaces a la seguretat i la responsabilitat d'Espanya en la lluita contra el terrorisme global... són algunes de les qüestions a les quals Aznar respon, però sobretot explica, en aquest excepcional llibre d’ història política.