La planta de transformació de residus en adobs de l'AMB al Parc Agrari del Baix Llobregat “no té en compte el sector agrari” segons Unió de Pagesos

Societat.

El sindicat creu que el nou projecte de l’ens supracomarcal ha deixat de banda la opinió de la pagesia.
El sindicat creu que el nou projecte de l’ens supracomarcal ha deixat de banda la opinió de la pagesia.

El projecte, que té un pressupost de 53,5 milions d'euros i ha d'estar acabat el 2023, passa per transformar l'actual planta de transferència de residus en un centre de producció de fertilitzants per tal d'abastar els cultius del Parc Agrari.

Aquests denuncien el tracte que s'ha donat al sector agrari amb l'anunci del projecte de l'Àrea Metropolitana de Barcelona de construir un Centre de Producció de Biofertilitzant i Adobs al Parc Agrari del Baix Llobregat.

Un projecte que l'AMB va exposar i aprovar a principis de mes donant per fet que els usuaris finals serien la pagesia del Parc Agrari, “sense deixar temps perquè Unió de Pagesos hagi pogut avaluar el projecte i valorar-ne l'interès per al sector.”

Tot i la manca de temps per analitzar el projecte, el sindicat considera convenient fer una sèrie d'observacions. La primera d'elles té a veure amb la ubicació de la planta, on actualment s'hi recullen deixalles de municipis de l'AMB abans d'enviar-les a abocador.

Aquesta planta històricament ha tingut un mal encaix en el territori agrari, ja que a finals dels anys 90 les deixalles s'acumulaven a cel obert, fet que atreia gavines en busca d'aliment que trencaven els plàstics dels hivernacles d'explotacions agràries veïnes. Tot i que arran d'una reivindicació l'AMB va accedir a cobrir les instal•lacions, les gavines han tornat a aparèixer. A més, la parcel•la on s'ubica la planta està qualificada al Pla General Metropolità com a Serveis tècnics i forma part del Parc Agrari.

Degut al seu estat de degradació, Unió de Pagesos aposta perquè tot l'àmbit de la carretera de València sigui restaurat i s'hi ubiquin activitats que donin valor a l'espai agrari i serveis a la pagesia. “Una planta de tractament de residus urbans com la que es proposa no compleix cap d'aquests dos requisits i no és un servei a l'agricultura.”

Un altre aspecte que posa de relleu el sindicat és el fet que les experiències actuals en l'ús de compost fet de residus urbans no són en general, bones, ja que no se sol aconseguir un adob de bona qualitat per a l'agricultura a causa, sobretot, de la presència de metalls pesants que contaminen el sòl i els cultius.

Al mateix temps, el sindicat alerta que una producció de 10.000 tones anuals de compost és molt alta per al Parc Agrari i recorda que “és imprescindible garantir una molt bona qualitat del compost per evitar riscos de contaminació i desequilibri agronòmic del sòl d'aquesta zona, molt fèrtil.”

Per tot plegat, Unió de Pagesos lamenta la instrumentalització que l'administració fa del sector agrari, anunciant el projecte sense conèixer les seves necessitats reals.

El sindicat entén que cal donar una sortida als residus que es produeixen en el dia a dia, però com reconeix l'AMB, “a dia d'avui la recollida selectiva encara no ofereix prou garanties per poder generar fertilitzant a partir d'aquestes restes.”

És per això que el sindicat insta les administracions a millorar els mecanismes de recollida selectiva abans de derivar aquests residus cap a la generació d'uns fertilitzants que, amb una selecció deficient, “mai seran de bona qualitat.”

Unió de Pagesos recorda que hi ha altres plantes en l'entorn del Parc Agrari que fan compostatge de restes vegetals, com ara restes de poda, que donen un compost de bona qualitat, però que tenen un preu molt elevat i es destinen a altres usos no agraris.

Amb tot, Unió de Pagesos denuncia que “és inacceptable que l'agricultura acabi sent sempre la sortida a la que la societat delega els productes de pitjor qualitat, tot evadint la responsabilitat dels actors públics i privats d'aquest negoci.”

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article