Llobregat Digital

Divendres, 18 d'agost de 2017
  • Troba'ns al Facebook
  • Segueix-nos al Twitter
  • Segueix-nos al YouTube
  • Segueix-nos al Google Plus
  • Subscriu-te als titulars per RSS
Isidre Sierra i Fusté

Isidre Sierra i Fusté

Alcalde de Sant Climent de Llobregat per PDECAT.
Portaveu Grup Metropolità de CDC.


Dimarts, 23.5.2017 14:00h

“L’aigua ja es pública, cal que els ajuntaments exerceixin les seves funcions de control”


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant





Darrerament s’està posant en qüestió la gestió de la prestació de l’aigua, aquí a casa nostra i a molts altres països desenvolupats, on es garanteix la prestació de l’aigua. Es parla de remunicipalització contínuament, però sabem què és?.

Des de principis del segle XX el servei d'abastament d'aigua a l’Estat espanyol és un servei municipal que, en principi, no cal municipalitzar ni, per tant, remunicipalitzar. La municipalització no equival a gestió per empresa municipal. Cal tenir molt clar que el subministrament domiciliari de l’aigua és titularitat, competència i responsabilitat de l’administració local.

El subministrament d’aigua, en qualsevol modalitat de gestió, està sempre sotmesa al control de l’administració pública; l’administració té la funció de regulador. I és que no es pot confondre entre un servei municipal amb les seves formes i modalitats de gestió.

Existeixen dos tipus de gestió de l’aigua, la gestió directa i la gestió indirecta, cadascuna amb diverses opcions i modalitats. Cada tipus de gestió té els seus avantatges i inconvenients, no hi ha una fórmula perfecta, però sí que depenen del tipus i la dimensió de l’administració local és més adient una modalitat o altra.

Per una banda, la gestió directa comporta un problemàtica del que en podríem dir rigideses que poden afectar a la qualitat, a la rapidesa i a l’eficiència del servei: les administracions públiques tenen una rigidesa de la normativa de recursos humans, en la normativa de contractació i en l’accés a finançament extern i alhora una manca de cultura en el control de la gestió de l’aigua. La manca de planificació, control de gestió i avaluació per part de l’administració pot comportar una reducció de la qualitat del servei i un possible augment de preus pel consumidor.

En el cas concret del territori metropolità, el subministrament de l’aigua és competència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que agrupa els 36 municipis de l’entorn de Barcelona. La participació de les empreses privades que actuen en la gestió de l’aigua apliquen tècniques d’economia d’escala per reduir costos que difícilment poden aplicar les administracions públiques.

En el cicle integral de l’aigua, cal confiar en la col•laboració publico-privada, amb control públic, que és un model tan viable i adequat com qualsevol altre. En tot cas, a cada àmbit territorial s’ha estudiar quin és el model de gestió que s’adapta millor a les condicions del servei per aquell territori i pels seus ciutadans.

Lectures 2315 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Llobregat Digital es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
giny

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

giny giny