Joan Ridao, presenta el seu llibre “Contra la corrupció”.

L’acte, es va celebrar a Olesa de Montserrat, organitzat per la secció local d’ERC.

Segons els últims estudis, a la U.E es comptabilitza una dada de 120.000.000.000 d’euros relacionats amb la corrupció política, dels quals, 40.000.000.000 pertanyen a l’estat espanyol. Xifres esgarrifoses que serveixen per a que Joan Ridao, exposi una anàlisi en profunditat dels motius.

En temps de bonança econòmica, tothom era conscient que existia la corrupció, la ciutadania es resignava, però a la situació actual, s’està despertant una  intransigència generalitzada. Les dades ho corroboren, segons l’últim estudi del CIS, la corrupció política es la segona preocupació dels ciutadans a l’estat espanyol.

Cercant l’origen de la corrupció, el trobem a dues vessants: La politització dels òrgans judicials, escollits pels mateixos governs que juguen amb les majories Parlamentàries i la batalla ferotge entre partits en forma de campanya electoral constant, amb la despesa que això comporta.

Joan Ridao va proposar mesures concretes com augmentar les subvencions als partits polítics per tenir un major control, amb la condició d’aprimar les estructures dels partits per acabar amb les llacunes que representen les fundacions, les aportacions anònimes i els favors o creació de lobbys relacionats amb concessions per cobrir aquestes despeses. Els partits polítics han de rebaixar musculatura, actualment, estan més preocupats de guanyar la batalla al partit rival, cercant ingressos per cobrir aquesta campanya perpètua, que d’exercir les seves responsabilitats. Ridao proposava també que les campanyes electorals han de ser més curtes,  que estiguin controlades des de l’administració central. Per donar un exemple de despesa innecessària, declarava insostenible que el pressupost d’un partit polític en enviament de propaganda electoral, suposi el 90% del pressupost total de la campanya.

En resposta al procés sobiranista, va avisar que se’ns  presenta una oportunitat històrica, plena d’oportunitats per corregir aquests errors, però Catalunya no es gaire diferent, insinuant que aquí trobem casos de persones presumptament  implicades,  imputades, o fins i tot condemnades.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article