Enguany es celebren tres segles de la capitulació de Barcelona i de retruc Catalunya a mans de les tropes borbòniques, la nostra comarca va tenir un paper rellevant en aquells fets i hem escollit tres indrets especials que aprofitant l’època estiuenca podeu visitar.

El 9 de maig de 1714, cinc-cents soldats borbònics provinents de Martorell atacaren Esparreguera, on el coronel Ermengol Amill hi reclutava voluntaris. Alertat, Amill es reuní amb les tropes del marquès del Poal, que venien de Manresa, i junts van emboscar l’enemic a la riba del Llobregat. L’atac es va produir quan la cavalleria borbònica, que no transitava prou alertada, va penetrar en un terreny angost. La cavalleria filipista no va poder unir-se i va haver de fugir en retirada patint seixanta-sis baixes. Les dues companyies borbòniques d’origen való que tancaven la incursió van haver d’amagar-se al mas Magarola, propietat d’una nissaga oriünda d’Esparreguera alguns membres de la qual havien format part de la classe dirigent barcelonina. Aquella mateixa nit, els paisans van incendiar les portes del mas Magarola i van forçar els borbònics a rendir-se, causant disset morts i cinquanta-nou presoners més. L’endemà 10 de maig, el mariscal borbònic José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, es dirigí a Esparreguera amb dos mil efectius per mirar de socórrer els captius. En represàlia, Montemar va ordenar el saqueig de la vila durant dues hores i féu cremar les cases del batlle.
Últims dies de la resistència a Olesa de Montserrat.
A l’estiu del 1714, la vila d’Olesa de Montserrat va ser clau perquè l’exèrcit català d’Antoni Desvalls, marquès del Poal, intentés atacar el cordó de setge que bloquejava Barcelona. A la sala del Castell de la població es van celebrar diversos consells de guerra per planejar l’operació, els més importants dels quals van ser els dels dies 20 i 21 d’agost. El marquès del Poal, conscient de la situació d’emergència que patia la capital catalana, va convocar sometent general sota el crit de Via fora, socorro a Barcelona! Així, l’exèrcit català va enviar una columna perquè penetrés a la ciutat i pogués reforçar-ne la defensa. El comandament borbònic va advertir els designis del marquès del Poal i va destacar un contingent molt potent que obligà els efectius catalans a retirar-se. Al cap de tres setmanes, en la jornada de l’11 de setembre de 1714, Barcelona capitulà definitivament.
Museu de ‘Can Barraquer’ Rafael Casanova i Sant Boi.
Era un dels onze fills de la família Casanova. Aquesta gaudia d’una sòlida posició econòmica, gràcies al comerç del gra i la llana, i havien format part dels ens públics i de la vida política de Moià. Per exemple, l’avi Francesc Casanova havia estat capità de la Santa Unió, lluitant contra els bandolers, i els pare va ser conseller i batlle reial de Moià. De jove es va instal•lar a Barcelona per cursar-hi estudis de Dret i exercir-hi la seva carrera professional. Va ser Conseller en cap de Barcelona i com a membre del govern de la ciutat, va prendre part en la Guerra de Successió, convertint-se en heroi de la defensa de Barcelona durant el setge borbònic del 1714. Després de la capitulació de Barcelona, Rafael Casanova va patir les represàlies de les noves autoritats borbòniques. A partir de 1715 va tornar a exercir d’advocat, fins que en els darrers anys de vida s’establí a la residència del seu fill, Can Barraquer, situada a Sant Boi de Llobregat. El conseller en cap de Barcelona va morir a la mateixa població el 1743 on resta enterrat a la capella de la Pietat de l’església parroquial de Sant Baldiri.