L’anorgàsmia o trastorn orgàsmic femení

L’anorgàsmia o trastorn orgàsmic femení es defineix com la inhibició recurrent i persistent de l’orgasme després d’una fase d’excitació normal, produïda a través d’una estimulació que es pugui considerar adequada en intensitat, duració i tipus (DSM-IV).

És el trastorn més freqüent en les dones, però s’ha de tenir en compte que la majoria de vegades sols es presenta durant la penetració i no en altres formes d’estimulació. Alguns estudis diuen que del 50 al 75% de les dones no tenen orgasme durant la penetració, però sí en altres circumstàncies. Aquest fet constata que:
- Per la majoria de les dones la penetració és un procediment d’escassa estimulació sexual si alhora no es dóna una estimulació que la complementi, és a dir, si no hi ha una estimulació directa o indirecta del clítoris al mateix temps.
- Per una dona la forma més fàcil d’experimentar l’orgasme és l’autoestimulació o masturbació, especialment l’estimulació del clítoris.
- L’anorgàsmia és la conseqüència, en molts casos, d’una insuficient excitació sexual de la dona, donat que la parella passa ràpidament a la penetració un cop iniciada la relació sexual.
- Recolzaria aquestes afirmacions el fet que s’ha comprovat que aquesta disfunció és més habitual en dones joves amb poca experiència, i que la seva prevalença disminueix amb l’edat, a mesura que la dona i la seva parella van adquirint un coneixement corporal i sexual més ampli.

Recordar què la penetració o coit no és l’única forma de relacionar-se sexualment que tenen les parelles i que provar diferents postures, conductes, jocs... pot dur a l’augment del desig i facilitar l’orgasme. Les causes de l’anorgàsmia majoritàriament són d’origen psicològic i tenen a veure amb:
- La por a perdre el control pel que fa a la conducta i als sentiments.
- La por a l’abandonament per part de la parella després de la penetració.
- Sentiments de vergonya, culpa, baixa autoestima i ansietat.
- La manca de comunicació amb la parella.
- La manca d’informació sobre la sexualitat.
- Una educació molt repressiva.
- Actituds masclistes.
- Causes orgàniques com canvis hormonals, malalties i l’ús de drogues, alcohol o alguns medicaments.

A teràpia sexual es treballa sobre la premissa de que arribar l’orgasme està molt relacionat amb la llibertat que la dona es permeti pel que fa a l’estimulació i a la seva excitació sexual i pel reconeixement que faci del seu dret a sentir plaer. S’insisteix en que tenir un orgasme no s’ha de convertir en una obsessió i es treballen les condicions que poden afavorir la seva aparició com l’eliminació d’actituds negatives i perjudicis enfront el sexe, el coneixement del propi cos, l’entrenament en autoestimulació i en tècniques de relaxació, el millorar la comunicació en la parella i el disposar del temps necessari per la intimitat sense interrupcions, entre d’altres. Recordar que les disfuncions sexuals tenen solució, si es porta a terme una teràpia adequada, quan abans s’accepti el problema i s’actuï sobre el mateix, majors seran les possibilitats de gaudir d’una sexualitat plena.

M. del Carme Rallo i Casanovas Psicòloga. Terapeuta Individual, Sexual i de Parella. carme.psicoterapia@gmail.com

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article