Balmón vol fulminar el Consell Comarcal del Baix Llobregat perquè ‘els consells comarcals no tenen sentit’

Antonio Balmón, Vicepresident executiu de l’AMB i Alcalde de Cornellà de Llobregat, ha fet unes polèmiques declaracions a la conferència “Cohesió social i progrés econòmic a l’àrea metropolitana de Barcelona”, dins del cicle de trobades del Cercle de l’Aigua, de la fundació Agbar.

Durant la conferència, ha demanat als partits que després de les eleccions municipals del 24 de maig no caiguin en "debats estèrils" i crida a intentar tornar a configurar un govern ampli a l'AMB que "integri tothom" per tal que tots els projectes que s'estan impulsant no quedin aturats. Balmón feia aquesta crida “davant un escenari de fragmentació política inevitable" i que és culpa, “de la mala gestió" de CiU i del propi PSC al capdavant del Govern de la Generalitat.
L’AMB, des de la seva creació com a tal l’agost del 2011, i des d’abans amb les antigues entitats metropolitanes, treballa oferint als ciutadans els serveis que la llei (aprovada per unanimitat) li atorga, amb l’única finalitat de mantenir aquesta cohesió social. Així, mitjançant la consolidació de l’espai públic, la construcció d’equipaments i habitatge assequible, la mobilitat, la gestió del cicle integral de l’aigua o el tractament de residus, entre altres competències, el que es busca és, sempre, millorar la qualitat de vida del ciutadà. Cal tenir en compte, segons Balmón, que la realitat metropolitana és multicèntrica, és a dir, té molts nuclis, però que veu en l’AMB una administració eficaç per oferir aquests serveis. Aquesta feina s’ha articulat a través de 3 línies d’acció. La primera ha estat la consolidació d’una administració d’abast metropolità, que asseguri que les infraestructures i serveis bàsics (aigua, transport, residus...) segueixin endavant en un context de retallades pressupostàries, i ajudin a contenir despesa i generar estalvi.
La segona línia ha estat utilitzar aquest estalvi per reactivar la inversió a l’àrea metropolitana. L’AMB ha incrementat les inversions en un 77% a través de projectes que tenen com a fita millorar la competitivitat, generar ocupació i reactivar el teixit de petites i mitjanes empreses. Això s’ha traduït en els plans de rehabilitació de barris, de modernització dels polígons industrials i de suport a les polítiques socials municipals, que fins ara ja han aconseguit crear prop de 4.000 llocs de treball. Una altra de les polítiques socials passa pel Programa metropolità de mesures contra la pobresa energètica, que ha destinat 5 milions d’euros a ajudar aquells grups més vulnerables a fer front als seus rebuts de llum, aigua i gas. Aquesta iniciativa se suma a la tarifa social de l’aigua que funciona des del 2013 (denunciada per entitats com Aigua és vida que s’ està incomplint tal i com va recollir aquest diari ) , i a altres iniciatives com són els títols socials de transport. Un tercer objectiu ha estat el de la planificació del futur en el territori metropolità, que passa per la redacció del nou Pla Director Urbanístic i dels seus plans paral•lels, els de sostenibilitat i mobilitat.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article