Begues ja te el seu Pla especial de protecció del patrimoni i el catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals

Cultura.

Arxiu: Església de Sant Cristòfol de la Rectoria de Begues.
Arxiu: Església de Sant Cristòfol de la Rectoria de Begues.

El treball, realitzat per la Diputació de Barcelona, conté la memòria informativa amb l'anàlisi del planejament vigent i l'estudi de l'evolució urbana i històrica del municipi, la memòria justificativa del treball, la normativa reguladora, el quadre resum amb els 222 elements que es protegeixen, l'estudi de paisatge, el document ambiental estratègic i els plànols de situació i identificació dels béns.

Inclou també les fitxes corresponents a cada un dels elements catalogats, que s'han classificat segons la seva naturalesa en béns arquitectònics, béns arqueològics i paleontològics, béns socioculturals, béns naturals i béns ambientals i paisatgístics.

Cadascuna de les fitxes recull les dades bàsiques, descriptives i històriques, i la categoria i els nivells de protecció de l'element. El Pla especial i Catàleg, que ha tingut un cost de 47.674 euros i s'ha desenvolupat al llarg de catorze mesos de treball, ha permès identificar i documentar els béns immobles, jaciments arqueològics i altres elements singulars de valor patrimonial, natural i paisatgístic del municipi.

El treball ha estat dirigit i coordinat des del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local per l'arqueòleg Àlvar Caixal, i l'ha redactat un equip de professionals constituït per Xavier Claparols, arquitecte, Víctor Mata, historiador, Isabel Lleonart, biòloga, i Elicinia Fierro, arqueòloga.

L'objectiu final del document és servir d'instrument normatiu per a la preservació, posada en valor i difusió dels béns catalogats. L'àmplia extensió del municipi de Begues explica en bona part l'elevat nombre d'elements identificats i la seva diversitat tipològica.

A banda de les masies històriques que avui han quedat absorbides per la trama urbana o són a tocar dels seus límits, cal destacar pels seus valors patrimonials l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria —nucli de referència històrica de la població—, el conjunt del raval de Sant Martí, l'ermita de Santa Eulàlia i també els entorns formats pels trams de carrers primitius de cases de cos, que conserven una certa homogeneïtat urbanística i històrica.

Cal també fer esment dels valors arquitectònics i artístics de les torres residencials familiars i dels equipaments públics construïts a començament del segle XX, i de les construccions d'èpoques posteriors, referents de la imatge de ciutat jardí que ha adquirit el poble al llarg del segle passat.

Exemples d'aquesta arquitectura són el Petit Casal, l'hotel colònia Petit Canigó, cal Torras, les cases singulars bastides a la Rambla, al carrer Major o al carrer Torres Vilaró, la Casa Cervelló, l'hotel Sant Rafael (Ca l'Illa) o la casa Baldrich.

Són també de gran importància patrimonial i històrica els masos dispersos en l'àmbit rural i els corrals agrícoles, les barraques de vinya i els marges de pedra seca.

Menció a part mereixen les creus de terme, el pou de glaç, els forns de calç i les rajoleries. Des del punt de vista arqueològic, cal destacar, a part del jaciment de la cova de Can Sadurní, la intensa ocupació d'avencs, coves i dolines en època prehistòrica, i l'assentament ibèric del Puig Castellar.

Finalment, pel que fa als béns naturals i paisatgístics, cal fer referència a la riera de Begues, a la xarxa de camins històrics, a les espècies de flora protegida (margalló, orquídies), als hàbitats naturals d'interès i als diferents elements geològics singulars disseminats pel Parc Natural del Garraf.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article