El 2018 ha estat un any bo pel que fa a la qualitat de l’aire amb unes condicions atmosfèriques que han afavorit la dispersió de la contaminació

Salut.

Les dades obtingudes a través de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica indiquen que la gran majoria dels contaminants que s’avaluen han assolit els objectius.
Les dades obtingudes a través de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica indiquen que la gran majoria dels contaminants que s’avaluen han assolit els objectius.

Cal recordar que al Baix Llobregat hi ha estacions de control a El Papiol, Pallejà, Martorell i Sant Andreu de la Barca.

És de destacar que, per primer cop des que es van instal•lar el primers equips analitzadors de partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) a la XVPCA, a principis de l’any 2000, no s’ha detectat cap superació del valor límit anual ni s’ha ultrapassat el nombre de superacions permeses del valor límit diari d’aquest contaminant.

Les PM10 han presentat històricament nivells elevats a la conurbació de Barcelona, declarada zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric, juntament amb el gas diòxid de nitrogen (NO2).

Només el diòxid de nitrogen (NO2), l’ozó troposfèric (O3), el clorur d’hidrogen (HCl) i el sulfur d’hidrogen (H2S) presenten alguna superació de determinats límits legislats.

Gràcies als canvis normatius i a les millores tecnològiques dels últims anys s’han aconseguit reduir les emissions i els nivells d’immissió han anat minvant.

És el cas, per exemple, dels metalls pesants –arsènic (As), cadmi (Cd), níquel (Ni) i plom (Pb)–, el benzè (C6H6), el clor (Cl2), l’àcid clorhídric (HCl), el benzo(a)pirè (C20H12), les partícules PM 2.5, el diòxid de sofre (SO2) i el monòxid de carboni (CO), alguns dels quals solien presentar incompliments fa anys.

A diferència del 2017, l’any passat no es va superar aquest límit en cap de les situades a la zona de qualitat de l’aire (ZQA) 2, que comprèn municipis del Vallès Oriental i Occidental i del Baix Llobregat.

A més dels motius econòmics i els factors meteorològics, la millora es pot atribuir, en bona part, a l’aplicació de mesures impulsades per les Administracions per reduir les emissions antropogèniques.

La implantació de mesures com les restriccions als vehicles sense etiqueta a la Zona de Baixes Emissions delimitada per les Rondes de Barcelona, juntament amb d’altres d’acordades durant la segona Cimera de la Qualitat de l’Aire han de permetre que aquesta millora es consolidi fins aconseguir els objectius de reducció fixats.

La reducció d’emissions farà possible complir els límits establerts per la normativa europea i apropar-nos als valors límits que marca l’OMS.

Els nivells d’O3 són molt variables d’un any a un altre perquè la seva formació depèn molt de la meteorologia, els anys més calorosos i amb més radiació solar és quan s’enregistren nivells més elevats.

Cada any se supera el llindar d’informació –les mitjanes horàries no poder superar els 180 µg/m3- en algunes estacions, especialment de tipus rural.

Durant el 2018 s’han enregistrat 52 hores amb superació del llindar d’informació, valor inferior al de l’any anterior, i per sota de la mitjana dels darrers 10 anys, que és de 61 per any.

Les superacions s’han produït en 20 dels 51 punts on enguany s’ha mesurat aquest contaminant a les següents zones de qualitat de l’aire: l’Àrea de Barcelona (ZQA 1), el Vallès-Baix Llobregat (ZQA 2), el Camp de Tarragona (ZQA 4), la Plana de Vic (ZQA 6), les Comarques de Girona (ZQA 8) i el Pirineu Oriental (ZQA 11).

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article