El debat sobre el PDU Metropolità es centra en la protecció de les terres agrícoles, l'habitatge de lloguer social i una mobilitat en xarxa

Societat.

Els ciutadans de la Vall Baixa i l'Ordal defensen la protecció de les terres agrícoles, l'habitatge de lloguer social i una mobilitat en xarxa.
Els ciutadans de la Vall Baixa i l'Ordal defensen la protecció de les terres agrícoles, l'habitatge de lloguer social i una mobilitat en xarxa.

El Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat va acollir la sessió, en la qual van participar 43 persones (el 63 % homes i el 27 % dones) residents als 12 municipis de l'àmbit.

El debat ciutadà es va desenvolupar en tres parts: la primera va consistir en una presentació del PDU metropolità a càrrec de Xavier Mariño, cap del Servei de Redacció del PDU Metropolità; una segona part de treball per taules temàtiques i una cloenda amb la posada en comú de tots els elements discutits.

Mariño va destacar en la seva presentació que el Pla respon a un model de desenvolupament urbanístic metropolità que ha de ser sostenible, eficient i cohesionat, amb la finalitat d'integrar la diversitat del territori en un projecte comú.

Es va defensar la regulació de l'ús del sòl amb la finalitat de protegir les terres agrícoles, forestals, fluvials i de vora, davant la pressió urbanística que es viu, especialment al Baix Llobregat.

En aquesta línia, es va proposar la dinamització de l'activitat econòmica de les àrees agrícoles per prevenir l'abandonament d'aquest sector i la degradació dels terrenys.

L'estructura blava també van ser objecte de debat, amb la proposta de la cura i la qualitat dels marges de rius, rieres i canals. Cal planificar una diversificació dels usos de l'espai públic que potenciï el comerç local, els equipaments de proximitat i els espais verds.

L'habitatge va ser el gran tema, amb el lloguer social com a demanda principal i un "urbanisme que avantposi l'interès comú" i limiti el creixement expansiu de les ciutats al servei de promotors privats que no garanteixen un habitatge accessible.

Es va considerar que cal situar el vianant al centre, recuperant camins naturals i plantejant una mobilitat i infraestructures que donin resposta als nous models emergents (com la bici o el patinet).

Sobre les connexions del territori, es va proposar repensar les infraestructures i fomentar una mobilitat en xarxa i no radial "sense haver de passar sempre per Barcelona".

S’ aposta per la protecció dels mosaics agroforestal i agrari com a activitat productiva davant la pèrdua creixent d'aquesta activitat i la venda de sòl com a única opció. Una altra qüestió que es va recollir a la taula és donar valor de patrimoni històric a les infraestructures blaves (relacionades amb l'aigua).

El turisme va ser un altre factor de debat, amb propostes com "noves ofertes de turisme actiu i cultural en altres zones de l'àrea metropolitana per descongestionar Barcelona".

I finalment es va fer èmfasi en la rehabilitació de les edificacions en comptes de fer noves construccions que generin més expansió urbana, i es va posar en valor la massa forestal com a pulmó metropolità. Les energies renovables, la preservació dels aqüífers i l'augment de la permeabilitat dels sòls van ser altres temes recurrents.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article