Aprovat definitivament el PDU Vies Blaves Barcelona i el d’infraestructures de la ròtula Martorell – Abrera al Baix Llobregat Nord

Societat.

La premissa bàsica del Pla és potenciar l’accessibilitat de l’àmbit corregint o minimitzant l’efecte barrera que generen les infraestructures.
La premissa bàsica del Pla és potenciar l’accessibilitat de l’àmbit corregint o minimitzant l’efecte barrera que generen les infraestructures.

La Comissió de Territori de Catalunya (CTU) ha aprovat definitivament el Pla director urbanístic (PDU) de les Vies Blaves, que permetrà crear 306 quilòmetres de camins per a vianants i ciclistes al llarg dels rius Llobregat, Anoia i Cardener.

El Pla, redactat pel Departament de Territori i Sostenibilitat i la Diputació de Barcelona, crea un marc urbanístic i territorial adequat per recuperar, difondre i fer accessibles els diversos paisatges culturals i naturals situats al llarg de les lleres dels tres rius.

El PDU incentivarà el coneixement dels elements arquitectònics, arqueològics i socioculturals amb la màxima integració amb el paisatge que els acull, tot recuperant la seva història i potenciant la seva difusió.

En aquest sentit, es recuperaran camins històrics, es crearan noves possibilitats de connexió entre els municipis, amb punts de serveis, i es rehabilitaran elements patrimonials i paisatgístics. El Pla servirà també per incrementar la qualitat de les activitats d’oci i salut i per augmentar la conscienciació mediambiental.

A nivell ambiental, la intervenció que preveu el PDU és molt significativa, tant per l’extensió dels camins com per la rellevància ambiental del medi fluvial on s’insereix. El PDU VBB està definint una infraestructura de lleure a la natura, amb un ús ciclista o a peu, a baixa velocitat i de baixa intensitat, que parteix de la premissa de proximitat al riu.

En conjunt, suposarà una inversió de 45 milions d’euros, a càrrec de la Diputació, que va engegar aquest projecte l’any 2015. L'àmbit territorial del PDU aplega 59 municipis de set comarques, amb una població de més de 400.000 habitants.

A més, un total de 5,2 milions de persones, el 70% dels catalans, hi viu o es troba a menys de mitja hora de distància. Per tant, per la dimensió del projecte és una actuació inèdita al sud d’Europa.

Quant a la localització de les portes, el PDU en proposa 37: 21 portes a la Via Blava Llobregat; 7 portes a la Via Blava Cardener; i 9 portes a la Via Blava Anoia, que donen accés a 33 poblacions.

I pel que fa a la localització dels nodes, a més de la intersecció de la Via Blava amb els camins GR també s’identifica la intersecció amb altres camins com el camí de Sant Jaume, camí dels Bons Homes, camins de la Sal, la ruta Intercatalunya, la ruta de les Colònies Tèxtils del Llobregat, etc.

El PDUI abasta els municipis d’Abrera, Martorell, Sant Esteve Sesrovires, Esparreguera, Olesa de Montserrat, Castellví de Rosanes i Castellbisbal.

Ordena els aspectes relacionats amb les infraestructures viaries i ferroviàries existents i previstes en aquest àmbit, per tal de garantir la disponibilitat de sòl necessària per implantar nous corredors i reconvertir els actuals. El Pla s’ha redactat amb la participació de tots els ajuntaments implicats, aconseguint així un ampli consens.

La xarxa viària de l’àmbit afronta reptes comuns amb la resta de la regió metropolitana, com ara vies d’alta capacitat que reben tant trànsit de pas com intern; una estructura molt radial, i, com a conseqüència, una manca de vies intermèdies entre les de gran capacitat i les locals.

A més, les infraestructures existents generen un fort impacte ambiental a les ciutats, que es tradueix en efecte barrera, soroll i contaminació. És per això que el PDUI treballa per jerarquitzar la xarxa viària, oferint alternatives per separar el trànsit de pas de l’intern, optant pels traçats de menor impacte ambiental.

Es proposa una nova connexió directa entre la B-40 i l’A-2 mitjançant un traçat en túnel sota el nucli urbà d’Abrera, que adequarà els moviments del nus de l’A-2 amb la B-40 cap el Vallès. Alhora, es completa aquest nus amb la connexió amb el Cinturó Oest.

Les altres actuacions que es proposen en les vies interurbanes milloraran la funcionalitat dels grans eixos territorials, i obren la porta a les millores ambientals i d’integració urbana de l’A-2, entre Esparreguera i Martorell. Es donarà continuïtat als laterals en el tram Esparreguera-Abrera, simplificant els trenats i reformant els enllaços.

Connecten els eixos territorials i permeten oferir alternatives a l’actual trànsit de l’A-2 i, al mateix temps, reforçar les relacions internes entre els municipis; és per això que la seva estructuració és un dels objectius prioritaris del PDUI. Dins d’aquesta categoria de vies, la variant de la C-55 canalitza el trànsit del corredor del Llobregat fins a la A-2.

En aquest cas, el PDUI ha estudiat tant les necessitats de mobilitat com l’impacte ambiental de les diferents propostes de traçat que es poden trobar en el planejament vigent i es decanta per una de pròpia.

El Pla proposa amb un traçat que suprimeix la via prevista pel marge esquerre del riu i la substitueix per un túnel sota del nucli d’Abrera, paral•lel a l’esmentat anteriorment, fins al nus de can Amat.

La proposta es completa unint la C-55 i la BV-1201 a través de la variant d’Olesa de Montserrat per l’interior del sector industrial Can Singla.

Amb aquesta solució s’evita afectar la plana fluvial del riu Llobregat, un espai que la planificació territorial vigent vol preservar, ordenar i potenciar, atès el seu pes com a connector ecològic.

D’altra banda, el PDUI recull el traçat del Cinturó Oest, el vial de connexió B-40/B-224, previst a ponent dels sectors industrials Sant Ermengol, Barcelonès i de la factoria SEAT.

El Cinturó funciona com un nou eix distribuïdor del trànsit dels polígons industrials a l’oest de l’A-2. El caràcter connector i estructurador del nou eix ha de garantir la integració dels espais oberts del corredor agrícola de Sant Esteve Sesrovires.

Així mateix, el Pla inclou el desdoblament i millora urbana de la B-224 entre Masquefa i Martorell, com a via secundària de connexió amb l’Anoia. Aquesta actuació també millorarà la mobilitat dels polígons industrials de l’eix de la carretera de Piera.

Pel que fa a la reordenació de la xarxa viària suburbana, les apostes més rellevants del PDUI són recuperar la continuïtat entre els municipis i millorar la dotació de vies transversals. També treballa per garantir l’accés a la xarxa de primer ordre i per especialitzar alguns carrers com a eixos cívics.

En aquest sentit, el PDUI proposa la creació d’una xarxa de bulevards urbans, entesos com a eixos cívics d’un carril per sentit per al trànsit motoritzat, amb preferència per al transport públic, així com carril bici i itinerari per a vianants.

El principal és el bulevard Llobregat: uneix el centre de Martorell, la recta de SEAT, Abrera i Olesa de Montserrat per l’antiga N-II i la C-55 reconvertida.

El bulevard Anoia, d’altra banda, correspon a la Rambla de les Bòbiles i l’actual traçat de la carretera de Piera, un cop desdoblada la carretera B-224. Uneix el centre de Martorell, la urbanització del Pou del Merli i els polígons industrials al llarg de la B-224.

La proposta es complementa amb un sistema de vies transversals que connecten entre elles les carreteres que discorren paral•leles als rius Llobregat i Anoia.

El seu objectiu es superar la barrera que suposen aquestes grans infraestructures i crear una xarxa que connecti àmbits urbans i rurals. Es construeix mitjançant vies existents, trams nous i reordenant els enllaços.

El Pla director recull les infraestructures ferroviàries ja previstes per les diferents figures de planejament, com l’Eix Transversal Ferroviari (ETF) i de la Línia Orbital Ferroviària (LOF) i altres en estudi com la variant d'FGC per la recta de SEAT o la millora de la capacitat del corredor Martorell-Castellbisbal.

Les propostes busquen dotar d’infraestructura àrees que encara no disposen de connexió o que necessiten millorar-la; superar l’actual sistema radial, i incrementar el pes del sistema ferroviari en el transport de mercaderies. A més, el PDUI posa l’èmfasi en els intercanviadors.

Entre aquests, pel que fa a les infraestructures per a passatgers, inclou el nou intercanviador LOF-Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a la recta de SEAT, cridat a esdevenir el centre d’un nou pol de centralitat urbana. Se situa en el traçat de la variant de la línia Llobregat-Anoia d’FGC entre Abrera i l’estació de Martorell-Enllaç.

Quant al trànsit ferroviari de mercaderies, s’inclou les obres d'implementació de l'ample via mixt al corredor Tarragona-Castellbisbal (introducció de l’anomenat “tercer fil” entre els dos rails d’ample ibèric, 1668mm, a 1435mm d’un ells, ample internacional), actualment en construcció per part d'Adif.

En el tram Martorell-Castellbisbal, aquesta actuació inclou habilitar com a itinerari alternatiu el túnel antic de via única de can Bros i l'execució de les connexions necessàries amb el traçat ferroviari actual.

L’execució d’aquesta actuació és prioritària a curt termini per a la potenciació del transport ferroviari de mercaderies al Corredor mediterrani, atès que permetrà l’encaminament cap a la frontera francesa de trens de mercaderies en ample estàndard europeu des del port de Tarragona i les principals factories i empreses situades al llarg d’aquest corredor, i la implantació de noves terminals, com és el cas de la nova terminal prevista per la BASF.

Així mateix, el PDUI incorpora la reserva del PTMB per a la millora de la capacitat d'aquest corredor Martorell-Castellbisbal que consisteix en executar un nou corredor ferroviari en túnel per sota l'avinguda de les Bòbiles de Martorell i construir un nou pont sobre el Llobregat per a connectar i tenir continuïtat amb el corredor ferroviari de l’antic túnel de Can Bros, actualment en construcció. L’amplada de l’avinguda de les Bòbiles permet construir un nou intercanviador amb la LOF, a l’oest del nucli urbà de Martorell.

Una altra infraestructura ferroviària a destacar és l’Estació Intermodal de Mercaderies a Sant Esteve Sesrovires, concebuda com un intercanviador carretera-ferrocarril. El PDUI deixa la seva localització concreta i disseny per a un futur Pla especial urbanístic (PEU).

La tramitació d’aquest Pla director d’infraestructures defineix el marc de referència per al Pla director urbanístic (PDU) d’activitats econòmiques del Baix Llobregat Nord, que afecta als municipis d’Abrera, Martorell i Sant Esteve Sesrovires. Aquest Pla, que es tramita en paral•lel, delimitarà uns nous sectors d’activitat econòmica que potenciaran la indústria existent.

Comentaris

Comenta aquest article