Els Premis de Recerca Vila d'Olesa reconeixen un treball sobre el creixement de l'extrema dreta i altre sobre els fòssils

Cultura.

Com a novetat s’ havia convoca la 1a edició del Premi de Recerca de Perspectiva de Gènere, malauradament ha hagut de quedar desert.
Com a novetat s’ havia convoca la 1a edició del Premi de Recerca de Perspectiva de Gènere, malauradament ha hagut de quedar desert.

El Premi, convocat amb el suport econòmic de l’empresa Kao Corporation, consta de dues modalitats adultes: la Ciència oberta per a treballs científics de doctorat, de fi de màster o publicacions fetes en els últims dos anys relacionats explícitament amb un tema olesà o d'interès olesà, i la modalitat Impulsa, per a treballs fets per un olesà o una olesana en qualsevol àmbit de la ciència.

Aquesta segona modalitat ha quedat deserta per manca de participants, una circumstància en la que, segons ha destacat el regidor de Cultura, hi ha tingut a veure les circumstàncies sanitàries i el confinament a causa de la pandèmia del coronavirus.

En la modalitat Ciència Oberta el guanyador ha estat Francho Chabier de Jaime Soguero pel treball "New exceptionally well-preserved footprints from the muschelkalk detrital unit from the castalan basin", on es destaca la icnita del Puigventós.

Aquesta petjada fòssil (icnita, en paleontologia) va ser trobada fortuïtament per una sòcia del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà al maig del 2016.

És una peça de 16 cm per 10 cm i conté la petjada de peu de l’icnogènere Isochirotherium, corresponent a rèptils antecessors dels dinosaures i cocodrils.

L’aspecte d’aquests rèptils, anomenats arcosaures, era similar a la dels cocodrils actuals, també caminaven a quatre potes, però aquestes eren relativament més llargues i en una posició més vertical que les dels cocodrils.

Els arcosaures van dominar els ecosistemes terrestres posteriors a l’extinció de finals del Permià (la més gran de la història de la Terra) just abans de l’aparició dels dinosaures.

La icnita de Puigventós correspon al Triàsic mitjà i és la millor preservada de totes les petjades fossilitzades trobades fins ara a la Península Ibèrica, ja que fins i tot conserva impressions del detall de les urpes i de la pell. Es tracta d'un treball que posa al mapa el patrimoni paleontològic i geològic olesà de milions d'anys d'antiguitat.

L'autor del treball i guanyador del 36è Premi de recerca Vila d'Olesa, Francho Chabier de Jauime Soguero, va destacar que el Triàsic és un període del qual, més que restes òssies, s'han recuperat petjades fòssils, o icnites, també de molta importància en l'àmbit paleontològic.

Pel que fa al Premi Batec Jove, adreçat a l’alumnat de Batxillerat i de Cicles Formatius de grau mitjà i superiors dels centres escolars olesans, el regidor de Cultura, Xavier Rota, va destacar que enguany havien estat quatre els treballs finalistes del premi Batec Jove, al voltant de les telecomunicacions, l'aigua de mina i el seu tractament, la nanomedicina i el creixement de l'extrema dreta.

El guanyador ha estat "Tornen les serps, però muden les pells. Anàlisi política sobre el creixement de l'extrema dreta", de Joan Olaf Subirachs Garcia, de l'escola Daina-Isard, un treball del qual el regidor va destacar "la unitat didàctica que ha elaborat per conscienciar els estudiants com a futurs ciutadans de la nostra societat".

Subirachs va explicar el procés de recollida de documentació per al seu treball, que fa una anàlisi social i de reflexió sobre l'evolució i creixement del moviment polític de l'extrema dreta.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article