El Govern i el municipalisme reflexionen com elaborar el Pacte Nacional per a la Renovació Urbana

Societat.

Aquest procés de reflexió sobre com rehabilitar les ciutats catalanes s’emmarca en un debat a nivell global sobre com impulsar el desenvolupament sostenible de les àrees urbanes.
Aquest procés de reflexió sobre com rehabilitar les ciutats catalanes s’emmarca en un debat a nivell global sobre com impulsar el desenvolupament sostenible de les àrees urbanes.

El secretari de l’Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, i la degana del Col•legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Assumpció Puig, han presidit avui la reunió del Consell Estratègic del Pacte Nacional per a la Renovació Urbana (PNRU), on s’ha aprovat el primer document de treball i el Govern i els 14 ens tècnics i municipalistes que l’integren han signat la Declaració per un PNRU.

D’aquesta manera, s’engega el procés d’elaboració del document, que vol ser un marc de referència consensuat entre els diferents actors involucrats en la rehabilitació, la construcció, l’energia i la governança municipal sobre com han de ser les polítiques de renovació urbana dels propers anys.

Cal tenir present que les àrees urbanes són pols d’innovació i d’oportunitats, però també arrosseguen desigualtats socials i econòmiques, amb desequilibris ambientals.

A aquests dèficits heretats s’hi sumen els canvis derivats dels nous models econòmics –auge de la mobilitat pel comerç digital, coworking o introducció de mitjans de transport unipersonals- i del canvi climàtic –efecte illa de calor, necessitat d’espais naturalitzats-.

Respondre a aquests reptes no pot passar per consumir nou sòl per crear nova ciutat, sinó per rehabilitar, renovar i millorar el teixit existent amb criteris de sostenibilitat i posant la qualitat de vida de les persones en primer terme, tal com ha posat de manifest la pandèmia de la COVID-19

. Tal com ha explicat el secretari de l’Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, “necessitem potenciar un canvi de model urbà i edificatori que contribueixi a una millora de la qualitat de vida”.

“Tradicionalment, la construcció s’ha centrat en la nova ocupació” de sòl i ara “hem de revertir el model i apostar pel reciclatge urbà versus la nova extensió”, ha comentat el secretari.

Alhora, la rehabilitació d’edificis no es pot abordar des d’una única vessant, sinó que ha d’integrar des de la connectivitat de les comunitats a les noves tipologies d’habitatge, l’accessibilitat, la millora energètica o la incorporació de nous materials constructius.

La integració de totes aquestes perspectives no només milloraria la qualitat de vida dels veïns sinó que també ajudaria a reorientar el sector de la construcció, més centrat tradicionalment en l’obra nova. “Dels 3,9 milions d’habitatges” que composen el parc edificatori català, “el 70% té més de 40 anys”, ha contextualitzat Serra.

Per tant, “la conservació i la rehabilitació són una necessitat, i també s’hi ha d’introduir els paràmetres de la sostenibilitat i l’ecoeficiència”, ha resumit.

Per tal d’estimular la renovació del parc urbà, les administracions públiques catalanes van dedicar l’any 2019 un total de 50,6 milions a ajuts i inversions directes que van permetre rehabilitar 29.016 habitatges, a més de la línia de crèdit de l’Institut Català de Finances per valor de 100 milions d’euros per a despeses de rehabilitació en comunitats de propietaris.

Aquesta línia de crèdit és una eina perquè la renovació urbana arribi també als habitatges, i esdevé una primera concreció del Pacte. No obstant, la rehabilitació d’habitatges a Catalunya encara és baixa.

Segons les dades del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, actualment els projectes de rehabilitació que es visen al nostre país representen unes xifres molt testimonials: tan sols suposen globalment un 26% de la superfície total visada a Catalunya, essent en la majoria dels casos projectes no residencials.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article