Ajuntaments implicats i Govern demanen el permís de treball pels joves tutelats en fer 18 anys

Societat.

Aquesta situació pot afectar uns 6.000 joves els propers dos anys a Catalunya, molts d' ells residents al Baix Llobregat.
Aquesta situació pot afectar uns 6.000 joves els propers dos anys a Catalunya, molts d' ells residents al Baix Llobregat.

La darrera sentència del Tribunal Suprem en aquesta matèria ha posat unes condicions per a disposar de permís de treball que són pràcticament impossibles d’acomplir per a qualsevol jove: tenir una oferta de feina a any i horari complert o tenir ingressos mensuals superiors als 537€, en la primera renovació, o de 2.148€ en la segona, que no poden provenir ni del treball ni de les ajudes socials.

“Si no poden venir ni del treball ni de les ajudes socials, d’on pretén que els joves treguin aquests recursos?” s’ha preguntat retòricament el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani. “Són joves en situació de vulnerabilitat, no persones que viuen de rendes, que és a qui els equipara aquesta sentència tant allunyada de la realitat” ha afegit.

Per aquest motiu, el Govern i les entitats municipalistes han reclamat a l’Estat que reformi el Reglament de la Llei d’Estrangeria “amb la màxima celeritat” per evitar que els joves extutelats quedin en situació de desemparament quan arriben a la majoria d’edat.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, junt amb l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), han dirigit una carta al ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, urgint que estableixi una autorització automàtica per treballar pels joves extutelats quan arribin als 18 anys.

També que se’ls concedeixi una autorització de residència de llarga durada, per resoldre així la urgència de la situació actual, on veuen un risc “elevadíssim” que milers de joves quedin “en la irregularitat administrativa, en la impossibilitat de treballar, condemnant-los a la dependència econòmica de les ajudes socials o de l’economia submergida”.

En la carta, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani; el president de l’ACM, Lluís Soler, i la de l’FMC, Olga Arnau, assenyalen que en els últims anys, Catalunya ha atès un elevat número de joves que han emigrat sols buscant oportunitats pel seu desenvolupament personal, “un treball ingent fet per les institucions de protecció de menors, però també pels ajuntaments, entitats i ciutadans”, que lamentablement ha topat amb dificultats administratives i jurídiques.

“L’objectiu que tots compartim és que, quan aquests menors arribin a la majoria d’edat, trobin feina, s’emancipin i assoleixin la seva plena autonomia”, com estableix la legislació. Però “no és un objectiu fàcil d’aconseguir en les actuals circumstàncies”, ja que “per més recursos que destinem, al final, tenir o no tenir permís de residència i de treball resulta la condició indispensable, sense la qual tota la resta no és possible”.

La legislació de protecció de menors “obliga les institucions a promoure la seva plena incorporació a la societat, i així hauria de continuar la legislació d’aplicació posterior a la majoria d’edat”.

“Però la realitat, ara mateix, sembla la contrària”, lamenten, ja que la recent jurisprudència del Tribunal Suprem (STS 1155/2018, de 9 de juliol i 110/2019, d’1 de febrer) “ho fa pràcticament impossible.”.

Actualment, per obtenir o renovar una autorització de residència, l’Estat demana als joves tutelats que fan 18 anys que acreditin que disposen de recursos econòmics suficients per a la seva manutenció, o bé un contracte de treball a temps complet i d’un any sencer, condició igualment difícil.

“Enmig de l’actual context de crisi sanitària i econòmica, la possibilitat d’aconseguir un contracte de treball d’un any és molt complicada per la majoria de joves espanyols i pràcticament impossible pels joves estrangers extutelats, que estan començant a conèixer la nostra societat i encara no han completat els seus estudis”, observen.

I continuen, “és evident que el risc que aquests joves perdin la situació de regularitat administrativa a causa de la mencionada jurisprudència del TS és elevadíssim, i milers de joves no tindran cap opció per sortir-se’n”.

Davant d’aquesta situació, veuen “ineludible” que l’administració de l’Estat doni compliment a la Llei d’Estrangeria, que estableix que “reglamentàriament es determinaran les condicions que hauran de complir els menors tutelats que disposin d’autorització de residència i assoleixin la majoria d’edat per renovar la seva autorització o accedir a una autorització de residència i treball tenint en compte, si escau, els informes positius” d’esforços de formació, estudi, incorporació al mercat laboral i a la vida comunitària.

Sens perjudici d’una reforma en profunditat de la llei, proposen fer una reforma puntualdel reglament d’Estrangeria per establir una autorització automàtica de treball per joves extutelats, donant continuïtat a l’excepció automàtica per treballar que ha introduït una instrucció recent que habilita als menors emigrats sols a treballar per compte aliena a partir dels 16 anys sense necessitat de ningun altre tràmit administratiu.

Alhora, la proposta de concedir una residència de llarga durada en arribar als 18 anys es fonamenta per l’especial vinculació que tenen aquests joves amb la societat d’acollida, donat que les autoritats competents en protecció de la infància i l’adolescència els han tutelat fins la majoria d’edat. També defensen l’analogia amb la residència que obté un jove reagrupat si el progenitor té aquesta condició.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article