La Ricarda (Casa Gomis) del Prat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric

Cultura.

La declaració inclou la protecció de diversos béns mobles que formen part del monument així com delimitar-ne el seu entorn de protecció.
La declaració inclou la protecció de diversos béns mobles que formen part del monument així com delimitar-ne el seu entorn de protecció.

L’edifici de La Ricarda, situat enfront de la costa, a la zona del Delta del Llobregat, enmig d’un bosc de pins i protegit urbanísticament per la Xarxa Natura 2000 d’Espais Naturals de Protecció Especial, està considerat com a una de les obres cabdals de l’arquitectura moderna, no només a nivell nacional sinó també internacional.

La seva arquitectura enllaça amb els fonaments i principis racionalistes europeus, tant des del punt de vista constructiu com per la seva configuració espacial, amb una concepció de fluïdesa i dinamisme interior propis dels valors del moviment modern.

La casa unifamiliar de La Ricarda va ser projectada per l’arquitecte Antoni Bonet Castellana, una de les principals figures del Moviment Modern, membre del Grup d’Arquitectes i Tècnics per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATPAC) i col•laborador del despatx de Sert i Torres Clavé, amb els quals va participar com a representant de la delegació catalana al CIAM IV.

La Ricarda va ser projectada per Bonet entre el 1949 i 1956 i construïda l’any 1957 a partir d’un encàrrec de la família Gomis-Bertran, família interessada en la cultura i les arts avantguardistes del moment a Catalunya.

El projecte de La Ricarda es genera a partir de la repetició d’uns mòduls de geometria quadrada que es van situant estratègicament a partir de l’estudi de la relació d’espais, visuals, recorreguts i usos que el projecte vol aconseguir.

Aquests mòduls se sustenten sobre una plataforma elevada a 2-10 metres sobre el nivell del sòl per tal de protegir l’edifici de la humitat derivada de la seva proximitat al mar i crear, a més, un espai exterior enjardinat complementari i inseparable de l’interior.

Els espais diàfans que genera la seva arquitectura van acompanyats en tot moment per la relació visual amb l’exterior, de tal manera que el paisatge, la llum i el color mediterrani envaeixen i són presents en l’interior formant part indissoluble de l’arquitectura i creant matisos i espais dinàmics en funció de la seva intensitat.

Un dels elements més rellevants i que identifiquen la Ricarda és la seva coberta en volta de grans dimensions, 9 metres, sustentada per quatre pilars metàl•lics molt prims a cada vèrtex. Aquesta volta és la reinterpretació històrica i tradicional de la volta catalana, però construïda amb els criteris moderns.

El programa funcional dona resposta a l’ús destinat principalment a les necessitats familiars, però també a la creació d’espais amb capacitat per desenvolupar puntualment activitats culturals, concerts privats, reunions, conferències de petit format, etc., amb la voluntat de fomentar les arts avantguardistes del moment.

A uns 40 metres de l’edifici es troba la torre de l’aigua, dissenyada també per l’arquitecte Antoni Bonet com a dipòsit d’aigua d’una alçada de 15 metres, que fa de contrapunt vertical amb la horitzontalitat de la casa. Aquest element també és bé cultural d’interès nacional pel fet que forma part del projecte de l’edifici.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article