El Consell Metropolità de l'AMB aprova per unanimitat la declaració d’emergència climàtica

Societat.

Aquesta demana lluitar contra el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica, accés garantit i just de la població a l’aigua i assoliment d’una economia circular.
Aquesta demana lluitar contra el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica, accés garantit i just de la població a l’aigua i assoliment d’una economia circular.

Amb la declaració d’emergència climàtica, l’AMB s’ha compromès a assumir l’objectiu de la UE de reduir un 55 % d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle pel proper 2030 i d’assolir la neutralitat en carboni el 2050.

Segons les darreres dades, el 2018 les emissions s’han reduït un 33,5 % en relació amb les del 2005, tot i que s’observa un repunt en els darrers anys analitzats, cosa que demostra que les emissions de l’àrea metropolitana de Barcelona estan molt lligades al creixement econòmic. Així, la reducció de la demanda energètica i un ús més eficient dels recursos són objectius bàsics de l’AMB.

S’hi observa que hi ha sectors que n’han disminuït el pes (com el dels residus) i centra les prioritats de millora futura en sectors com la mobilitat i el transport, els serveis, el sector domèstic i els processos lligats a la indústria.

El 2018, les emissions totals del territori de l’AMB van ser de de 13.052.125 t CO2, és a dir, ja va tenir lloc una reducció del 33,5 % respecte al 2005, considerant tots els sectors (6.532.480 t CO2). Per arribar als objectius marcats per la UE, cal reduir 2.280.592 t CO2 addicionals fins al 2030 (objectiu 55 %: 8.813.072 t CO2).

La reducció prevista en els diferents plans metropolitans, com el Pla metropolità de mobilitat urbana (PMMU), el Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2019-2025 (PREMET25) i les accions del Programa metropolità d’energia i clima (PMEC), és de 1.063.470 t CO2.

El Pla director metropolità (PDU), que està definint el futur urbanisme de la metròpolis de Barcelona, en tot moment té en compte la situació d’emergència climàtica global. Així, planifica ciutats i entorns urbans més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.

El PDU evoluciona en consonància amb la declaració d’emergència i vetlla perquè els projectes de construcció, reforma i rehabilitació siguin oportunitats per millorar les ciutats, fent-les menys vulnerables a l’efecte de l’illa de calor, a les onades de calor i als temporals.

Solucions com els refugis climàtics permetran que espais polivalents ja existents, com ara casals, biblioteques i parcs, ofereixin confort, aigua i espai de descans a la població més vulnerable davant de la calor. Fruit de l’activitat humana, l’increment de la quantitat de CO2 a l’atmosfera ha fet pujar un grau la temperatura mitjana del planeta.

Amb l’Acord de París (2015), els governs van establir una sèrie de mesures per limitar l’escalfament global per sota dels 2 °C (i evitant superar l’augment d’1,5 °C).

Més concretament, els països europeus volen reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en un 55 % de cara a l’any 2030 i ser neutres el 2050. Malgrat això, el món es dirigeix cap a un augment catastròfic de la temperatura mundial de més de 3 °C a finals d’aquest segle.

Segons les Nacions Unides, cal que els països i ciutats aspirin a una recuperació econòmica, social i ambiental que inclogui una descarbonització energètica. Només una recuperació verda després de la covid-19 pot apropar el planeta a la via de no superar els 2 °C aquest segle.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article