La mostra «Caput aut navis. A cara o creu» visita el Museu Palau Mercader de Cornellà del 5 de setembre al 7 de novembre

Cultura.

L’exposició s’ha concebut com una mostra inclusiva, didàctica i interactiva, que posa a l’abast del visitant una sèrie de recursos destinats a facilitar i enriquir la visita per a tothom.
L’exposició s’ha concebut com una mostra inclusiva, didàctica i interactiva, que posa a l’abast del visitant una sèrie de recursos destinats a facilitar i enriquir la visita per a tothom.

Caput aut navis -en català “a cara o creu”- era el nom llatí d’un dels jocs més populars en l’antiguitat i que ha perviscut fins als nostres dies. Aquest és també el títol de l’exposició produïda pel Museu de Granollers i adaptada per a la seva itinerància per l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona.

La mostra proposa un repàs per diferents jocs que ens acompanyen des de l’època dels ibers i que evidencia la importància social del joc més enllà del món de la infància.

A través de 72 peces del fons arqueològic del Museu de Granollers (on es va exhibir de desembre de 2018 a març de 2019, comissariada per Marc Guàrdia), la mostra convida a fer un passeig per l’univers del joc en temps antics.

Aquest conjunt de peces de petit format, que normalment reposen en caixes als magatzems, prenen un nou protagonisme i ens expliquen com es jugava des dels temps dels ibers i dels romans fins a l’època medieval.

Estructurada en sis àmbits -Jugar a cuinetes, Sons i bales, Alea iacta est, Golafre!, A jugar! i Caput aut navis – l’exposició fa un recorregut temàtic i lúdic pel món del joc a partir de tabes, peces de fireta, monedes, campanetes i altres elements.

En el fons del Museu Palau Mercader resten poques evidències de jocs infantils. Un dels motius és que els darrers comtes de Bell-lloc que hi van residir, a la primera meitat del segle XX, no van tenir fills.

Tot i això, al museu hi trobem un espai dedicat a l’oci femení i familiar, la Sala dels Pianos a la planta noble, i un espai més enfocat a l’oci masculí, la Sala de Jocs de la planta baixa. No obstant aquesta segregació, els jocs de taula eren divertiments que homes i dones podien gaudir tant junts com separats.

Al centre de la Sala de Jocs hi havia una taula de billar i la decoració de les parets mostren diversos jocs de taula: escacs o dames, dòmino, naips i fitxes de jocs.

A la mostra s'exposen dues taules plegables per jugar a escacs, així com jocs de naips o de fitxes i unes capses de fusta practicables i diferents elements per jugar a Bezique, un joc de naips d'estratègia o càlcul al qual eren especialment aficionats al Palau Mercader.

Al portal del programa d’accessibilitat La Mirada Tàctil es presenten vuit vídeos especialment concebuts per a les persones amb dificultats auditives i sensitives on es presenten els continguts en llenguatge de signes per a la comunitat sord signant i subtitulat per a la comunitat sorda oralista.

Per completar la visita s’ha habilitat l’espai web Jocs amb història on es recullen alguns jocs que formen part de la nostra herència i d’un patrimoni universal que encara avui amb variants, es continuen jugant.

La morra, el marro de 9 o l’alquerc són jocs mil•lenaris que s’estengueren per tota la Mediterrània i dels quals a Catalunya s’han trobat gravats al•lusius procedents de diferents èpoques.

L’actual 3 en ratlla, molt conegut encara avui en dia, forma part d’una gran família de jocs presents arreu d’Europa i que té el seu origen en el marro de 9. El web permet jugar en línia a alguns d’aquests jocs i també presenta vídeos descriptius.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article