Sant Andreu de la Barca tindrà un nou punt de mesurament de la contaminació atmosfèrica per partícules en suspensió
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha posat en marxa aquestes darreres setmanes sis nous equips de mesurament automàtic de partícules PM10 i PM2,5 en diversos punts de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA).
En concret, un de PM2,5 a la ciutat de Barcelona (Palau Reial), i cinc de PM10 i PM2,5, situats a Igualada, Mollet del Vallès, Sant Andreu de la Barca, Gandesa i Perafort.
D’aquesta manera, ja són 41 els punts de mesurament automàtic de PM10 que hi ha repartits per tot Catalunya i vuit de PM2,5, inclòs el primer que se situa a la ciutat de Barcelona.
Les dades obtingudes es poden consultar en temps real a través del web "Vols saber què respires?", de l'aplicació mòbil Aire.Cat i del portal de dades obertes.
Val a dir que la Generalitat vigila des de fa anys aquests contaminants de forma manual, que és el mètode de referència que estableix la legislació europea.
La connexió automàtica, però, contribuirà a complementar aquesta vigilància i a disposar de manera més àgil d’informació sobre els nivells de partícules en l’aire.
El material particulat suspès en l’aire és una barreja complexa de partícules sòlides i líquides formada per un conjunt de molècules de la mateixa substància o de diferents.
Es classifiquen, segons el seu diàmetre, en PM10 (diàmetres inferiors a 10 micres), PM2,5 (inferiors a 2,5 micres) i PM1 (inferiors a 1 micra).
Aquestes partícules provenen de fonts naturals i antropogèniques. Entre les fonts emissores vinculades a l’activitat humana destaquen el trànsit, les calefaccions, les indústries, la construcció, les pedreres o la foneria.
Cal tenir present que les partícules es poden emetre directament per una font o bé es poden generar a l’atmosfera com a resultat de la reacció de contaminants ja presents a l’atmosfera.
La Generalitat ha dut a terme al llarg dels anys diferents estudis amb col•laboració amb l’IDAEA-CSIC per ampliar el coneixement de la composició d’aquestes partícules.
Un coneixement que permetrà als diferents ens implicats en la millora de la qualitat de l’aire dur a terme polítiques més eficients en aquesta matèria.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari