Troben les restes d’ una cria d’ elefant a Castelldefels amb més de 120.000 anys únic a Europa

Cultura.

Es publica la recerca sobre les restes arqueològiques trobades a Ca n'Aymerich.
Es publica la recerca sobre les restes arqueològiques trobades a Ca n'Aymerich.

Els investigadors del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona, Montserrat Sanz i Joan Daura publicaran a la prestigiosa revista Quaternary Science Reviews els resultats de la seva recerca sobre l'únic esquelet trobat a Europa d'una cria d'elefant antic: el Palaeoloxodon antiquus.

L'estudi l'han fet conjuntament amb Maria Rita Palombo, de la universitat “La Sapienza” de Roma i investigadora associada de l'Institut de Geologia Ambiental i Geoenginyeria del Consell Nacional de Recerca d'Itàlia (CNR).

Els treballs a la cova del Rinoceront que ara es publiquen tenen lloc en el marc d'un projecte de recerca aprovat i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L'Ajuntament de Castelldefels ha finançat la restauració de l'esquelet, l'exposició i els treballs de camp.

Aquesta cria d'elefant única és un espècimen de cinc anys d'edat i uns 1.500 quilograms que va viure fa 120.000 anys. Les restes es van trobar a la cova del Rinoceront, un jaciment amb restes abundants d'espècies del darrer moment càlid o interglacial -com és el cas de l'elefant antic- que van desaparèixer amb l'arribada del darrer període glacial.

Si bé a Europa hi ha diverses restes de Palaeoloxodon antiquus adults, les de cries són escasses i corresponent a ossos aïllats, de manera que les de la cova del Rinoceront són l'únic esquelet complet localitzat fins ara.

Probablement, l'individu de la cova del Rinoceront va morir a la cavitat on ha estat trobat, on devia caure possiblement de manera accidental.

Per aquest motiu, els ossos estan en posició anatòmica i se n'ha pogut recuperar l'esquelet complet. La troballa ha estat especialment útil als investigadors per estudiar aspectes relacionats amb el creixement dels elefants.

És difícil determinar l'edat d'aquests animals, perquè són de creixement lent, el seu esquelet continua creixent en l'edat adulta i reemplacen les dents fins a cinc cops al llarg de la vida.

“En l'exemplar que hem analitzant s'hi observen, per exemple, que cada fémur presenta un estat de creixement diferent, és a dir, que també s'observa una variació en el mateix individu. Per tant, el criteri que s'utilitza actualmente per determinar l'edat dels elefants fòssils a partir de l'estat de fusió dels ossos no es pot considerar fiable”, apunten els investigadors.

La recerca il•lustra la rellevància del jaciment de la cova del Rinoceront, que correspon a un moment cronològic molt poc conegut a la península Ibérica i, per extensió, a la conca Mediterrània.

“Se sap molt bé com eren la fauna i el medi natural de la darrera glaciació, especialment a partir de les espècies animals procedents de latituds septentrionals, com el mamut o el rinoceront llanut, però es disposa de molt poca informació de les espècies que hi vivien abans”, expliquen Joan Daura i Montserrat Sanz, investigadors del Seminari d'estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona.

“El jaciment arqueològic de la cova del Rinocertont és un arxiu important per conèixer aquest darrer moment càlid o interglacial, amb la presència d'espècies que desapareixeran amb l'arribada de ladarrera glaciació, com l'elefant antic”, subrratllen.

El resultat d'aquesta recerca es publicarà sota el títol “The complete skeleton of a straight-tusked elephant calf from Cova del Rinoceront (late Pleistocene, NE Iberian Peninsula): new insights into ontogenetic growth in Palaeoloxodon antiquus” el pròxim mes de desembre a la revista especialitzada Quaternary Science Reviews.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article