La Comissió territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità aprova la modificació puntual del Pla especial del catàleg de masies i cases rurals de Cervelló

Cultura.

Arxiu.
Arxiu.

Aquesta modificació afectava els títols del text refós de la Normativa urbanística municipal que tracten la qualificació del sòl no urbanitzable i la classificació del sòl i sectors de planejament.

Amb l’aprovació, el Pla especial del Catàleg de masies cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable podrà establir nous usos permesos d’acord amb la normativa vigent com a parc forestal, zona agrícola preferent, noves construccions, zona forestal preferent i instal•lacions d’utilitat pública o social, a més de limitar les possibles segregacions i parcel•lacions dels terrenys.

Els objectius del Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzables són identificar i catalogar les edificacions, determinar els usos permesos i les reformes o rehabilitacions que se’n puguin fer, preservar els valor paisatgístics i identificar els riscos naturals com inundacions o incendis.

Els usos admesos són com a habitatge familiar, com a establiment de turisme rural, per activitats de lleure, en restauració, en hostaleria, per activitats artístiques, per artesania en el medi rural i com a equipaments i serveis comunitaris en sòl rústic.

Amb l’aprovació del Pla especial del Catàleg es fomenta la reconstrucció i rehabilitació de les edificacions preexistents en el sòl no urbanitzable que presenten algun valor, conservant el paisatge rural sense desvirtuar-lo i reforçant l’activitat econòmica del municipi de Cervelló.

Això representa que ja es podran tramitar llicències per a donar-li aquests usos a les masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable que fins ara estaven suspeses o que, en el cas de les afectades per espais fluvials, estan en suspensió fins al pròxim mes d‘octubre.

El Catàleg incorpora un total de 24 elements classificats pel tipus d’edificació i els usos admesos, amb una fitxa cadascú que incorpora la localització, les dades cadastrals, el règim urbanístic, les proteccions vigents i l’estat de conservació.

Dos dels elements, l’Església de Santa Maria i el Monestir de Sant Ponç, tenen la consideració de Bé Cultural d’interès Nacional, mentre que 17 són Béns Culturals d’Interès Local i dos més són Béns de Protecció Urbanística.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article