Presentació de l'exposició “No estamos muertos” de Daniel Despothuis dins del marc de la Xarxa de Memòria democràtica del Baix Llobregat

Cultura.

L'exposició romandrà al Centre d'estudis i a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat fins al dia 11 de novembre.
L'exposició romandrà al Centre d'estudis i a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat fins al dia 11 de novembre.

Des de la creació de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, s’han dut a terme prop d’una desena d’actuacions, que estan vinculades amb el reconeixement a les víctimes i persones del Baix Llobregat deportades a camps de concentració, amb la difusió d’actuacions en matèria de memòria democràtica, i amb la recerca.

El seu objectiu és consolidar-se com un espai d’interacció i coordinació que permeti disposar d’un marc de treball comarcal sobre projectes de memòria democràtica, i desplegar estratègies territorials.

L'autor de l'exposició, Daniel Despothuis, pintor i artista visual francès, al barri de la seva infància va viure envoltat per famílies de refugiats espanyols que van viure l'exili.

Va viure aquest episodi de la història des de l'altra part de la frontera, al Sud de França i va quedar impactat profundament i mitjançant la seva obra ens convida a la memòria i el record per no oblidar als que van viure aquestes terribles desgràcies. L'objectiu principal de l'exposició és retre homenatge als refugiats que van viure el tràgic període de la Retirada.

El 27 de gener de 1939, els primers refugiats espanyols arriben a França pel Coll d’Ares, a Prat de Molló, per a fugir de la repressió del General Franco. Durant dues setmanes, 100.000 persones passen la frontera pel Perthus, Cerbère i altres llocs.

Uns 450.000 espanyols fugien d'aquesta manera del règim feixista i seran internats en els camps de concentració en sòl francès (Argelès, Saint Cyprien, Le Bacarrès, Gurs ...).

Camps de concentració voltats de filferros d'arç, vigilats per “tirailleurs sénégalais” (cos militar que pertanyia a les tropes colonials de l'imperi colonial francès, dissolt a principis dels anys 1960) i “guardis mobiles” (guàrdies civils). Aquell hivern de 1939 va ser particularment dur, el fred i la neu van fer que l'èxode encara fos més terrible.

L'exposició està formada per: una pintura acrílica, foto, arena, fusta, teles, cuir, filferro de pues i bombeta sobre panell de fusta - 180x140 – 2022; diferents materials de l'època carregats de simbologia: mantes, el numero 596, sabates, elements de marxa d'èxode, la cadira o la creu.

I un vídeo de 13mn12s que plasma l'emoció, el sentiment i la petjada que ha deixat aquest drama en l'autor, encara present en la memòria malgrat els anys que han passat.

Són peces artístiques fortes que impactaran aquells per als quals aquests moments dolorosos encara són presents i permetran el descobriment i la reflexió als que ignoren aquest episodi tràgic de la història.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article