La solució és que la gent que passi calor vagi a una biblioteca amb aire condicionat en comptes d’ inundar de ver les ciutats per baixar la temperatura dels carrers.

Cal destacar que totes aquestes poblacions sempre han estat governades pel PSC i pel que sembla ara se’n adonen d’ aquesta problemàtica, (fins i tot hi ha informes europeus de fa anys que destaquen la manca d’ arbres a l’ Hospitalet situant a la localitat com una de les de la UE amb més contrast entre població i arbres,) on la socialista Núria Marín governa des de fa dècades i mai ha posat remei, al contrari, fins i tot s’ han fet campanyes arrasant arbres centenaris.

Segons l’ AMB, l'eix Llobregat, destaca l'Hospitalet de Llobregat, amb diversos barris que inclouen zones molt vulnerables, com ara la Torrassa, la Pubilla Cases, la Florida, les Planes, Collblanc o Bellvitge, entre d'altres. A Cornellà de Llobregat, el barri de Sant Ildefons a Esplugues de Llobregat, alguna zona de Can Vidalet.

El 16 % de la població metropolitana (prop de 526.000 persones) viu en zones amb una molt alta vulnerabilitat al canvi climàtic. L'estudi “La calor en un futur: índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC)”, co-coordinat i finançat per l'AMB i elaborat per l'àrea de Sostenibilitat Urbana de l'Institut Metròpoli (abans IERMB), identifica les àrees del territori i els grups socials més vulnerables a aquests fenòmens.

Ho fa gràcies a la creació del primer índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC) a l'àrea metropolitana de Barcelona, que dibuixa un mapa a una escala molt precisa (secció censal).

Destaca que en aquestes poblacions hi hagi poca presència de verd i elevada densitat residencial, amb predomini de llars amb rendes baixes i sense estudis universitaris, de llars amb gent gran que viu sola, de llars amb dones grans, de població estrangera provinent de països en desenvolupament i de llars vulnerables amb informes de risc d'exclusió residencial de serveis socials.

A més, són àrees amb habitatges relativament vells (construïts principalment del 1951 al 1980) i amb una proporció més elevada d'edificis en estat deficient, mal estat o ruïnós.

D'altra banda, l'estudi apunta que alguns dels factors que ajuden més a reduir aquesta vulnerabilitat són l'abundància de zones verdes urbanes, així com la presència d'habitatges de nova construcció, especialment els que daten del 2007 en endavant.