Mirant sempre cap al futur
Durant les darreres setmanes, els independentistes hem estat convivint amb una estranya barreja de sensacions. Els dies han anat transcorrent enmig de la perplexitat, la decepció, la impotència, la indignació...
Finalment, el dimecres 14 de gener, l’acord va arribar i, el mateix dimecres al vespre, vam poder escoltar com els dos actors principals d’aquest trist serial que ha durat setmanes ens n’explicaven l’abast. Volíem l'acord. Era imprescindible perquè la unitat d'acció de l'indendentisme començava a esquerdar-se per diferents bandes. I aquesta unitat és i ha de ser el nostre valor més preuat. Hem arribat fins aquí gràcies a la unitat d'acció. El que ha diferenciat el moviment independentista dels darrers anys en relació al de dècades anteriors és que ha sabut trobar la fórmula que ens ha permès la gran unitat, profundament transversal, a l'entorn d'un sol objectiu. Aquest valor l'hem sabut transmetre a determinades forces polítiques i també a les institucions. Només podem guanyar si continuem per aquest camí. Volíem l’acord, és cert.
Ara bé, és, aquest, un acord satisfactori? Aquest no és l’acord que demanava l’Assemblea, ni pel que fa a la data, ni en la forma, ni en com s’ha desenvolupat, ni tampoc perquè no ens mostra cap full de ruta perfectament tancat i acordat. És, a més, un acord només entre dos partits que sembla oblidar la transversalitat del moviment independentista. Dit això, des de l’Assemblea hem après que només podem centrar els nostres esforços en allò que depèn de nosaltres. Hem après que no podem girar la vista enrere si no és per aprendre dels errors comesos. La nostra mirada sempre ha de ser cap endavant, més enllà fins i tot de l'horitzó. L'Assemblea transmet sempre il•lusió, transmet sempre sentiments i sensacions positives. Nosaltres hem après a mirar endavant, a mirar al futur. I així ho continuarem fent. Per tant, no mirem enrere. Tenim una data: 27 de setembre. Sabem, som plenament conscients dels inconvenients i perills que comporta aquest endarreriment de les eleccions. Treballarem, però, per contrarestar tot el que calgui.
No mirem enrere. Disposem de 8 mesos per treballar intensament en el nostre principal objectiu: ampliar la majoria social favorable a la independència. Disposem de 8 mesos per assegurar la victòria de l'independentisme en les properes eleccions. I, durant aquests 8 mesos, hem de ser els garants que la unitat d'acció sigui l'element que marqui el desenvolupament de la propera campanya electoral. Hem de fer un seguiment exhaustiu dels nostres polítics perquè no es desviïn ni un mil•límetre del camí de la unitat i perquè el Full de ruta en el qual tant hem treballat sigui el comú, sigui l'unitari. I un dels aspectes positius d’aquest acord ha estat que, per primera vegada durant aquests dos darrers mesos, hem sentit parlar de Full de ruta comú i acordat. Aquest Full de ruta en què l'Assemblea va centrar, des del primer moment, tots els seus esforços, malgrat la mentida que han mirat d'escampar alguns mitjans i gent interessada, intentant fer creure que a l'ANC només li preocupaven les llistes, les candidatures i els noms. I algun dia, segur, n'haurem de parlar abastament d'aquests darrers dos mesos. Haurem de parlar de la feina silenciosa, discreta, sacrificada i intensa que ha fet l'Assemblea.
Finalment, el dimecres 14 de gener, l’acord va arribar i, el mateix dimecres al vespre, vam poder escoltar com els dos actors principals d’aquest trist serial que ha durat setmanes ens n’explicaven l’abast. Volíem l'acord. Era imprescindible perquè la unitat d'acció de l'indendentisme començava a esquerdar-se per diferents bandes. I aquesta unitat és i ha de ser el nostre valor més preuat. Hem arribat fins aquí gràcies a la unitat d'acció. El que ha diferenciat el moviment independentista dels darrers anys en relació al de dècades anteriors és que ha sabut trobar la fórmula que ens ha permès la gran unitat, profundament transversal, a l'entorn d'un sol objectiu. Aquest valor l'hem sabut transmetre a determinades forces polítiques i també a les institucions. Només podem guanyar si continuem per aquest camí. Volíem l’acord, és cert.
Ara bé, és, aquest, un acord satisfactori? Aquest no és l’acord que demanava l’Assemblea, ni pel que fa a la data, ni en la forma, ni en com s’ha desenvolupat, ni tampoc perquè no ens mostra cap full de ruta perfectament tancat i acordat. És, a més, un acord només entre dos partits que sembla oblidar la transversalitat del moviment independentista. Dit això, des de l’Assemblea hem après que només podem centrar els nostres esforços en allò que depèn de nosaltres. Hem après que no podem girar la vista enrere si no és per aprendre dels errors comesos. La nostra mirada sempre ha de ser cap endavant, més enllà fins i tot de l'horitzó. L'Assemblea transmet sempre il•lusió, transmet sempre sentiments i sensacions positives. Nosaltres hem après a mirar endavant, a mirar al futur. I així ho continuarem fent. Per tant, no mirem enrere. Tenim una data: 27 de setembre. Sabem, som plenament conscients dels inconvenients i perills que comporta aquest endarreriment de les eleccions. Treballarem, però, per contrarestar tot el que calgui.
No mirem enrere. Disposem de 8 mesos per treballar intensament en el nostre principal objectiu: ampliar la majoria social favorable a la independència. Disposem de 8 mesos per assegurar la victòria de l'independentisme en les properes eleccions. I, durant aquests 8 mesos, hem de ser els garants que la unitat d'acció sigui l'element que marqui el desenvolupament de la propera campanya electoral. Hem de fer un seguiment exhaustiu dels nostres polítics perquè no es desviïn ni un mil•límetre del camí de la unitat i perquè el Full de ruta en el qual tant hem treballat sigui el comú, sigui l'unitari. I un dels aspectes positius d’aquest acord ha estat que, per primera vegada durant aquests dos darrers mesos, hem sentit parlar de Full de ruta comú i acordat. Aquest Full de ruta en què l'Assemblea va centrar, des del primer moment, tots els seus esforços, malgrat la mentida que han mirat d'escampar alguns mitjans i gent interessada, intentant fer creure que a l'ANC només li preocupaven les llistes, les candidatures i els noms. I algun dia, segur, n'haurem de parlar abastament d'aquests darrers dos mesos. Haurem de parlar de la feina silenciosa, discreta, sacrificada i intensa que ha fet l'Assemblea.