No tot va començar a Arenys de Munt
Ha passat molt de temps. Concretament 33 anys. Va ser un 14 de març de 1982. Temps convulsos i incerts en què una democràcia dèbil, sorgida d’una transició feble i poruga, estava constantment amenaçada i en perill de patir una dura i dramàtica involució.
El 14 de març de 1982, feia poc més de 3 mesos de les detencions dels principals dirigents de l'IPC, entre ells, com molt bé recordareu alguns, Marcel Casellas, veí i amic d'Esplugues de Llobregat. També feia ben poc que s’havia promulgat la tristament famosa LOAPA, que no era més que una llei producte del cop d'Estat del 23F i que era una mena de "basta!" de les forces nacionalistes espanyoles que, amb el suport d’una bona part de l’exèrcit, creien que s'havia anat massa lluny pel que feia a les autonomies. Aquell dia, les forces polítiques catalanes (sobretot CiU) amb la clara absència i el silenci del PSC-PSOE, havien convocat una manifestació contra la LOAPA. L'independentisme d'aleshores va voler ser-hi present i fer sentir la seva veu i diversos col•lectius i partits es va situar darrera d’una gran pancarta que deia “Independència."
El governador civil d'aquell temps, Jorge Fernández Díaz (us sona el nom?) va ordenar la detenció d’algunes de les cares més conegudes que estaven darrera la pancarta: Carles Castellanos, Ramon Pelegrí, Eva Serra, Teresa Lecha, Blanca Serra i Mait Carrasco van ser detingudes i empresonades durant un mes. El Sr. Jorge Fernández va aplicar-los una nova llei que es deia de "defensa de la democracia" creada després del cop d’estat del 23F. Pràcticament cap polític va denunciar aquest empresonament. Únicament el president del Parlament d’aleshores, Heribert Barrera, va proclamar obertament que aquestes detencions representaven un atac contra la llibertat d’expressió i no es va aturar fins que els detinguts van ser alliberats el al cap d’un mes. Recordo la gran campanya de suport que es va organitzar al carrer sota el lema de "jo també hi era". A mi, que també hi era, aquest aniversari em fa recordar que no tot va començar el 2009 a Arenys de Munt. Convé tenir memòria històrica i recordar aquella època en què et podien empresonar per dur una pancarta que digués "independència".
Sí.... no tot va començar a Arenys de Munt... per això, és bo que des de l'Assemblea Nacional Catalana recordem d’on venim i qui som. No som res més que els hereus de tanta gent que durant segles han lluitat per les llibertats nacionals i socials del nostre país. Des de fa anys i anys, moltíssima gent, com els que érem darrera la pancarta del 14 de març de 1982, han estat els que ens han fet arribar fins on som ara. Alguns són persones anònimes per a molta gent, però molts són coneguts i estimats per molts de nosaltres.
Avui, que tot pot semblar més fàcil, és necessari, és convenient i és obligat de recordar-ho.
El 14 de març de 1982, feia poc més de 3 mesos de les detencions dels principals dirigents de l'IPC, entre ells, com molt bé recordareu alguns, Marcel Casellas, veí i amic d'Esplugues de Llobregat. També feia ben poc que s’havia promulgat la tristament famosa LOAPA, que no era més que una llei producte del cop d'Estat del 23F i que era una mena de "basta!" de les forces nacionalistes espanyoles que, amb el suport d’una bona part de l’exèrcit, creien que s'havia anat massa lluny pel que feia a les autonomies. Aquell dia, les forces polítiques catalanes (sobretot CiU) amb la clara absència i el silenci del PSC-PSOE, havien convocat una manifestació contra la LOAPA. L'independentisme d'aleshores va voler ser-hi present i fer sentir la seva veu i diversos col•lectius i partits es va situar darrera d’una gran pancarta que deia “Independència."
El governador civil d'aquell temps, Jorge Fernández Díaz (us sona el nom?) va ordenar la detenció d’algunes de les cares més conegudes que estaven darrera la pancarta: Carles Castellanos, Ramon Pelegrí, Eva Serra, Teresa Lecha, Blanca Serra i Mait Carrasco van ser detingudes i empresonades durant un mes. El Sr. Jorge Fernández va aplicar-los una nova llei que es deia de "defensa de la democracia" creada després del cop d’estat del 23F. Pràcticament cap polític va denunciar aquest empresonament. Únicament el president del Parlament d’aleshores, Heribert Barrera, va proclamar obertament que aquestes detencions representaven un atac contra la llibertat d’expressió i no es va aturar fins que els detinguts van ser alliberats el al cap d’un mes. Recordo la gran campanya de suport que es va organitzar al carrer sota el lema de "jo també hi era". A mi, que també hi era, aquest aniversari em fa recordar que no tot va començar el 2009 a Arenys de Munt. Convé tenir memòria històrica i recordar aquella època en què et podien empresonar per dur una pancarta que digués "independència".
Sí.... no tot va començar a Arenys de Munt... per això, és bo que des de l'Assemblea Nacional Catalana recordem d’on venim i qui som. No som res més que els hereus de tanta gent que durant segles han lluitat per les llibertats nacionals i socials del nostre país. Des de fa anys i anys, moltíssima gent, com els que érem darrera la pancarta del 14 de març de 1982, han estat els que ens han fet arribar fins on som ara. Alguns són persones anònimes per a molta gent, però molts són coneguts i estimats per molts de nosaltres.
Avui, que tot pot semblar més fàcil, és necessari, és convenient i és obligat de recordar-ho.