'Que el partidisme no ens faci traïdors'
Primer va ser, ja fa molts anys, en Jordi Carbonell el que va dir: “Que la prudència no ens faci traïdors”. I el seu vaticini, malauradament, es va complir.
Fa uns mesos, el periodista Jordi Grau, manllevant la frase d’en Jordi Carbonell, va dir: “Que el partidisme no ens faci traïdors”
Diuen que els homes no podem fer dues coses alhora i crec que els partits polítics deuen ser bàsicament masculins perquè els passa una cosa similar. Davant de dos objectius només són capaços de treballar per un de sol i, per tant, es dediquen a prioritzar. Així, durant aquestes darreres setmanes, s’han dedicat a les seva gran prioritat: guanyar les municipals.
Després dels resultats obtinguts i encara amb la ressaca del 24 al damunt, alguns poden caure en fàcils temptacions. Molts pensant que poden tornar a dividr el pañis en l’eix dreta-esquerra, creient que tenen la victòria al seu abast. Altres, reinventant per al 27-S la fórmula barcelonina. Pel que es veu, en el si d'algunes formacions com Podemos, ICV, Procés Constituent (Teresa Forcades ja es postula per encapçalar la candidatura) i altres sectors afins, ja se'ls posen els ulls com a taronges quan pensen en la marca "Catalunya en comú".
Crec que d'aquí al 27-S encara han de passar moltes coses al país, i espero que la majoria siguin bones. El que ja fa temps que em neguiteja és l'actuació que, a partir d’ara, tindran les forces partidàries de la independència. De quina manera pensen contrarestar qualsevol maniobra política, interior o exterior, i guanyar de manera clara i inqüestionable les eleccions del 27-S. Em preocupa, per damunt de tot, el que serem capaços de fer nosaltres. Un nosaltres ampli que inclou la societat civil, les forces polítiques i les institucions.
En Vicent Partal ens diu que el partidisme s’ha instal•lat per no marxar en el si de la societat catalana. I sentencia: "Eixe és el terreny de joc i no voler-ho veure o dir que no volem que passe, amb un voluntarisme càndid, no ho evitarà."
Digueu-me, doncs, càndid, però sóc dels que creu que si arribem a les portes de l'11-S, inici de la campanya electoral, amb aquest partidisme estèril, les eleccions del 27-S no serviran per l'objectiu que tots nosaltres ens hem fixat i que no és altre que el de la independència.
Des d'ara mateix ens hem de posar a bastir una unitat d'acció sense fissures amb el convenciment que no hi ha un altre camí possible si és que realment volem un nou Estat independent que ens permeti construir un nou país.
Perquè, siguem-ne ben conscients, només la unitat d’acció, àmplia i transversal, farà que aconseguim el nostre objectiu. Només la força de la gent farà que les eleccions del 27 de setembre esdevinguin realment un plebiscit per la independència i obrin el pas al procés constituent de la República catalana. Espero, doncs, que el vaticini d’en Jordi Grau no s’acompleixi, i que el partidisme no ens faci traïdors.
Fa uns mesos, el periodista Jordi Grau, manllevant la frase d’en Jordi Carbonell, va dir: “Que el partidisme no ens faci traïdors”
Diuen que els homes no podem fer dues coses alhora i crec que els partits polítics deuen ser bàsicament masculins perquè els passa una cosa similar. Davant de dos objectius només són capaços de treballar per un de sol i, per tant, es dediquen a prioritzar. Així, durant aquestes darreres setmanes, s’han dedicat a les seva gran prioritat: guanyar les municipals.
Després dels resultats obtinguts i encara amb la ressaca del 24 al damunt, alguns poden caure en fàcils temptacions. Molts pensant que poden tornar a dividr el pañis en l’eix dreta-esquerra, creient que tenen la victòria al seu abast. Altres, reinventant per al 27-S la fórmula barcelonina. Pel que es veu, en el si d'algunes formacions com Podemos, ICV, Procés Constituent (Teresa Forcades ja es postula per encapçalar la candidatura) i altres sectors afins, ja se'ls posen els ulls com a taronges quan pensen en la marca "Catalunya en comú".
Crec que d'aquí al 27-S encara han de passar moltes coses al país, i espero que la majoria siguin bones. El que ja fa temps que em neguiteja és l'actuació que, a partir d’ara, tindran les forces partidàries de la independència. De quina manera pensen contrarestar qualsevol maniobra política, interior o exterior, i guanyar de manera clara i inqüestionable les eleccions del 27-S. Em preocupa, per damunt de tot, el que serem capaços de fer nosaltres. Un nosaltres ampli que inclou la societat civil, les forces polítiques i les institucions.
En Vicent Partal ens diu que el partidisme s’ha instal•lat per no marxar en el si de la societat catalana. I sentencia: "Eixe és el terreny de joc i no voler-ho veure o dir que no volem que passe, amb un voluntarisme càndid, no ho evitarà."
Digueu-me, doncs, càndid, però sóc dels que creu que si arribem a les portes de l'11-S, inici de la campanya electoral, amb aquest partidisme estèril, les eleccions del 27-S no serviran per l'objectiu que tots nosaltres ens hem fixat i que no és altre que el de la independència.
Des d'ara mateix ens hem de posar a bastir una unitat d'acció sense fissures amb el convenciment que no hi ha un altre camí possible si és que realment volem un nou Estat independent que ens permeti construir un nou país.
Perquè, siguem-ne ben conscients, només la unitat d’acció, àmplia i transversal, farà que aconseguim el nostre objectiu. Només la força de la gent farà que les eleccions del 27 de setembre esdevinguin realment un plebiscit per la independència i obrin el pas al procés constituent de la República catalana. Espero, doncs, que el vaticini d’en Jordi Grau no s’acompleixi, i que el partidisme no ens faci traïdors.