‘Una farola?’

Ara que estem immersos en ple període electoral, sovint sentim a dir paraules que dubtem si són correcte o no.

En aquest breu article abordarem el vocabulari més conflictiu de les campanyes i les eleccions. Per començar, les banderoles no es pengen de *faroles, sinó de fanals. És veritat que el grup Sopa de Cabra va immortalitzar la paraula farola a “Mai trobaràs” (“N’estàs farta d’esperar / sempre aguantant aquesta farola”), però això no és cap excusa. L’aparell destinat a la il•luminació d'una via pública és un fanal.

Uns altres mots que també se senten estrafets molts cops són els que es refereixen al correu electoral. Un partit polític fa una bustiada i el verb corresponent és bustiar (ni *embustiada ni *embustiar). La bustiada la solen fer els candidats i el seu equip, mentre que la tramesa la fa una empresa especialitzada.

Una altra paraula que pot fer dubtar és mesa. Doncs bé: resulta que, en català, hi ha taules i meses. La taula és el moble que tots coneixem. La mesa, en canvi, són “òrgans formats per ciutadans elegits per sorteig, encarregats de rebre els vots dels ciutadans i de fer-ne el recompte en un procés d'eleccions”. La mesa sol tenir un president i dos vocals. A més, és clar, la mesa disposa d’una taula on descansa l’urna. A Martorell, concretament, hi ha 37 meses electorals.

Així que si ja han vist el seu candidat preferit penjat dalt d’un fanal i han rebut propaganda de les bustiades i les trameses, ja estan preparats per anar a les urnes i votar a la seva mesa. Sempre que no prefereixin, és clar, optar per l’abstenció i donar per bo el resultat del 27-S sense que vostès hi hagin participat.

Servei Local de Català de Martorell C. de Josep Tarradellas, 11

Tel.: 93 775 25 38

martorell@cpnl.cat

facebook.com/SLCMartorell
twitter.com/SLCMartorell