'Vam fer bé de votar la CUP?'

A les últimes eleccions al Parlament hi va haver molt interès per posar en un pla d'igualtat les dues candidatures independentistes que s'hi presentaven. Malgrat molta gent feia temps que advocàvem per una sola candidatura unitària, que unís tot l'espectre sencer del sobiranisme de dreta a esquerra, com se sap, no va ser possible. Finalment es va concórrer a les eleccions més determinants de la història amb dues candidatures evidenciant, és clar, que l'acord total no era possible. Entre un extrem i altre d'aquest ampli espectre hi havia alguns punts de desacord irreconciliables que ho van imposibilitar.

Com deia al principi, però, durant la campanya hi va haver molt d'interès des d'àmbits molt diversos del sobiranisme en aparentar la inexistència d'aquesta evident fractura. Em refereixo a l'ANC i a Òmnium, principalment (que paradoxalment eren els principals avaladors civils de Junts pel Sí), però també a mitjans de comunicació digitals i en paper, i a mil i una terminals de pensament sectorial, organitzades a través d'associacions i de xarxes socials, que van pujar al carro d'un unitarisme que, en realitat, no existia. Potser havia de ser així, potser sí. El cas és que es va repetir a tort i a dret que no era important a qui es votava, mentre es votés "independència".

I tant es va dir que la proclama va fer l'efecte desitjat. Més enllà dels convençuts de cada casa, moltíssima gent independentista va anar a votar amb la idea que s'havia de triar entre dues candidatures intercanviables; gent que tenia els dos logotips penjats per igual al seu perfil de Facebook, per exemple; gent que es preguntava únicament qui eren els del 'sí'. Jo conec parelles que es van partir el vot: tu votes la CUP i jo JPS, i així ja complim, deien. D'altres, dubtant fins a l'últim moment, van votar la CUP per tal d'"estirar el procés", deien, per arribar més lluny i més ràpid. I els qui ens esgargamellàvem per posar de manifest les dificultats de quadrar el cercle érem titllats, com a mínim, de sectaris.

Doncs bé: un mes. Tan sols un mes ha passat des de les eleccions perquè les diferències entre una candidatura i l'altra s'hagin fet evidents als ulls de tothom. Tenim el procés encallat, per enèsima vegada, i probablement en el moment més crític i sensible possible. Quan caldria més fortalesa i concentració, continuem encallats amb les eternes discussions indepes que ens torturen des de 1979. I els mateixos que durant la campanya es mostraven equidistants, ara s'esquincen les vestidures en adonar-se de l'atzucac on ens ha portat aquesta equidistància. La pregunta, ara mateix, se la deu estar fent molta gent: vam fer bé de votar la CUP?

Òbviament, jo no tinc la resposta. I el temps ho dirà. No tinc ni idea de com acabaran les negociacions per formar govern i escollir presidència, i molt menys imagino com es succeiran els propers esdeveniments a Palau. Espero que bé, és clar. I confio en la bona fe de tothom perquè tot plegat acabi a bon port. Amb aquest article, però, no pretenia respondre la pregunta que l'encapçala sinó només posar de manifest que no, no era el mateix votar uns o altres, per si algú encara tenia dubtes. I caldria que en el futur ho tinguéssim present per no tornar a tenir sorpreses (qui n'hagi tingut).