“Les sumes han de sumar.”

Estem a un any de fer possible allò que molts veien impossible, estem a un any de poder proclamar la República Catalana o apropar-nos moltíssim pels següents mesos.

Ara bé, igual que tenim una oportunitat única i històrica, també hem entrat els últims dies i setmanes en retrets, partidismes i desafortunats escrits a les xarxes socials.

Anem a pams.

Tots estarem d’acord en voler tenir la majoria social més gran possible per proclamar la República, però com ho fem? Hi ha diverses visions sobre aquest tema.

Hi ha, qui pensa que s’ha de fer a partir de la unitat de les forces polítiques signants del full de ruta, amb, entre d’altres coses, actes unitaris d’aquests partits i les entitats sobiranistes. Evitant que mai quedi exclòs cap d’aquests partits o entitats als actes. Al mateix temps, moltes vegades, amb una certa criminalització amb qui no ho fa així i també amb la resta de forces polítiques que no hi són al full de ruta.

Hi ha, qui pensa en clau de partit. És a dir, veiem amb qui i com sumem, abans de perdre el poder per altres possibles coalicions al Govern. I a partir d’això, fan la seva estratègia comunicativa.

També, hi ha, qui pensa, que només es pot créixer i sumar per les esquerres. Donant per fet, que al sector dretà de la societat catalana, allò que es podia fer, ja està fet.

Unes consideracions.

Tot i les moltes critiques als tripartits, ningú no pot deixar de reconèixer, que aquests van fer possible un canvi important en el mapa polític català. Trencament del PSC i suma al sobiranisme de molts dels seus membres, passant de tenir la centralitat de l’esquerra catalana un partit depenent de Madrid a tenir-lo un altre només d’obediència catalana. Un pas importantíssim.

La Plataforma pel Dret a Decidir. Al 2006 comencen les manifestacions multitudinàries als carrers de Barcelona, reclamant el dret a decidir. Recordar, que a la manifestació “Som una nació, tenim el dret a decidir” CDC, CUP, IC i Òmnium no van voler participar. L’ANC encara no existia.

Les consultes sobiranistes, organitzades per la societat civil, amb el suport total d’ERC i CUP i amb un suport ja, molt important, de CDC (no en tots els municipis, ni tampoc amb una resposta clara a la consulta en tots ells) i amb una IC que no estava contenta amb la pregunta, però que respectava i donava suport al procés democràtic a consultar a la ciutadania.

Hem crescut, i això ho demostra les multitudinàries manifestacions dels últims anys organitzades per Òmnium i l’ANC. Amb ja, un suport clar de CDC, ERC i la CUP, així com de la presència d’alguns líders i molts militants i votants dels comuns. També ho demostren les eleccions del 27S amb una clara majoria dels partits independentistes en escons i diputats.

En deu anys, hem passat de dues formacions polítiques (ERC i CUP) clarament independentistes, encara que una d’elles (CUP) només situada en l’àmbit municipal, a cinc formacions polítiques independentistes, ERC, CUP, CDC o PDC, Demòcrates (excisió UDC) i MES (excisió del PSC), més diferents sensibilitats com les que representa el Conseller Romeva, o d’altres provinents dels diferents sindicats.

A més, amb la força que dóna dues entitats tant importants com Òmnium i l’ANC.

Preguntes per reflexionar.

Podem sumar més sensibilitats, veient els precedents dels últims deu anys?

Hem de sumar a sectors de l’esquerra catalana i sindicats, que encara no estan per una República Catalana, però sí, són, partidaris del dret a decidir, de la ruptura i un procés constituent?

Hem de sumar a les patronals, principals empreses i poders fàctics econòmics catalans?

Aniran aquestes esquerres a un acte on hi hagi la dreta? Aniran les patronals o grans empresaris a actes on hi hagin les esquerres?

Quina hauria de ser l’estratègia? Sumar tothom i fer la República Catalana lideri qui lideri el procés? No sumar nous possibles convençuts i amb una majoria més petita intentar tirar el procés endavant amb el risc de no ser finalment majoria, però si liderada per aquells que no volen perdre el poder?

Fent actes només amb les forces polítiques signants del full de ruta o entitats sobiranistes, arribem als no convençuts?

Atacant, criminalitzant, insultant als Comuns i/o a les Patronals, els aproparem més?

Un cop reflexionat.

Crec que les respostes a les preguntes són clares i evidents. Encara podem sumar més gent i sí, hem de sumar a tothom.

Les esquerres han de sumar per les esquerres i les dretes per les dretes i totes juntes al Govern per finalitzar el procés.

Si sabem que certes esquerres no aniran mai a un acte on estigui la dreta, que no vagi el PDC. Si sabem que certes patronals i grans empreses no aniran mai a un acte on estiguin les esquerres, que no vagi ni ERC ni la CUP, però que tothom faci la seva feina i parli i treballi amb el seu entorn natural.

I les entitats sobiranistes? Han de ser a tots els actes, hi hagi qui hagi, no hi vagi qui no hi vagi. Les entitats no poden ser partidistes i el partidisme no només es defineix dins del marc dels partits signants del full de ruta, al igual que la transversalitat de la societat catalana no és només els partits sobiranistes. Han de ser amb tothom (sindicats, patronals, esquerres, dretes) i només hi seran amb tothom si van on són i aquests no van a actes “transversals dels partits sobiranistes” van als actes on es troben còmodes amb les sensibilitats polítiques més properes i naturals al seu entorn.

Per últim, estimem-nos, cuidem-nos, no ataquem de forma insultant a qui pensa diferent a nosaltres i que tant a prop estan de nosaltres. Si cal, rebatem, si cal, fem propostes, però sempre en positiu. No fem que ningú es senti ofès; és perdre efectius que segur, seran necessaris.

Allò important, no és qui està, no és qui ho lidera. Allò important, és sumar a tothom encara que sigui en espais diferents. Allò important, és que ho liderem tothom entre totes i tots.