“En contra de la discriminació de les persones amb discapacitat sensorial”

Al ple ordinari del mes de gener d’Olesa de Montserrat es discutirà, i esperem que s’aprovi, una moció del Grup Municipal de PDeCAT i Demòcrates de Catalunya en favor de la igualtat de drets i no discriminació de les persones amb discapacitat sensorial.

En ple segle XXI és del tot inadmissible qualsevol mena de discriminació vers les persones i encara més quant aquesta és fonamenta en aspectes concrets que avui dia la tecnologia hi dona una resposta adequada.

A l’Estat espanyol, però, a través de la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la Jurisdicció voluntària es pretén que una persona amb discapacitat sensorial necessiti un informe mèdic sobre la seva aptitud per donar el seu consentiment matrimonial. Així ha quedat regulat a la disposició final primera punt novè on és regula que;

«Quienes deseen contraer matrimonio acreditarán previamente en acta o expediente tramitado conforme a la legislación del Registro Civil, que reúnen los requisitos de capacidad y la inexistencia de impedimentos o su dispensa, de acuerdo con lo previsto en este Código. Si alguno de los contrayentes estuviere afectado por deficiencias mentales, intelectuales o sensoriales, se exigirá por el Secretario judicial, Notario, Encargado del Registro Civil o funcionario que tramite el acta o expediente, dictamen médico sobre su aptitud para prestar el consentimiento.».

Aquest aspecte en concret no entrarà en vigor fins el proper 30 de juny del 2017 i per tant totes les forces polítiques s’haurien de mobilitzar per modificar un aspecte tant discriminador de la normativa abans que entrés en vigor.

Aquesta no és l’única reivindicació del col•lectiu de les persones amb discapacitat sensorial i de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec, però, en aquests moments, és la que consideren més urgent, atesa la incidència en un aspecte tant íntim i personal.

Altres situacions discriminatòries emparades per la normativa fan referència als àmbits testamentaris i d’atorgament d’escriptures públiques.

Segons estableix l’article 180 del Reglament del Notariat, no és necessària la intervenció de testimonis instrumentals, tret que el notari o alguna persona de les parts o sol•licitin, o quan algun dels atorgants no sàpiga o no pugui llegir ni escriure. Tot i que les persones amb discapacitat sensorial saben llegir i escriure (braille i avenços tecnològics com els lectors de pantalla) a la pràctica s’exigeixen els dos testimonis per l’acte d’atorgament, fet que pot vulnerar el dret d’aquestes persones.

Pel que respecte als testaments, les persones amb discapacitat visual, a la pràctica, només poden realitzar el testament obert amb presència de testimonis idonis, això pot vulnerar la seva intimitat i la igualtat vers la resta de ciutadans, fet injustificable tenint en compte les possibilitats tècniques existents avui dia.

Caldria també procedir a la reforma del Codi Civil de Catalunya, que a més de mantenir les mateixes prohibicions en matèria testamentària que el Codi Civil estatal, manté la prohibició a cecs, sords i muts de ser testimonis, prohibició ja derogada en el Codi Civil estatal.

Tant de bo altres municipis i el propi Parlament es posicionin en favor de la igualtat de drets d’aquestes persones i aconseguim canviar una normativa que pretén que necessitin el permís d’un metge per poder-se casar.